dissabte, 19 de març del 2022

DIA DEL PADRE

 

 (A mi padre ausente)

 Te escribo esta carta padre, ahora que me has dejado.

Gracias padre, por los mágicos momentos,

que me cobijabas en tus brazos, cuando yo era pequeño,

cuando estaba enfermo, tú me mimabas sin dudarlo

y me dabas cariño y amor incondicional.

Me cubriste con tu ternura me entregaste tu energía,

y tu fuerza de corazón.

Tú presencia me confortaba, y te recodaré hasta que Dios,

me venga a buscar y contigo me quiera llevar.

Cuando te he necesitado, 

cuando me sentía solo, tú estabas ahí.

Cuando murió mama, tú me reconfortaste,

cuando estaba triste, tú sin vacilar venías a mí.

Te fuiste sin despedirte padre,

te fuiste la noche más fría que yo haya vivido,

ahora el frío corre por mis venas al no poderte abrazar.

Veo tus señales en el cielo, en una estrella, 

que nunca te puede alcanzar,

 aún no ha borrado tu sonrisa y no paro de pensar

cómo se puede besar el cielo y el mar para que llegue allí donde tú estás.

Te partiste sin despedirte y tengo tantas cosas que contarte,

hoy me siento frente al mar, 

mirando donde te puedo encontrar,

he llorado tantas noches sin dar con el consuelo,

me he abrazado he gritado tu ausencia 

sin aire en los pulmones,

he aprendido que la vida pega y duele, 

pero no he perdido la fe.

Grito fuerte tu nombre, sé que me escuchas,

sigo pensando recordando, aunque duela hoy,

me duele más que ayer y menos que mañana.

Te extraño hoy que no estas contigo,

dejaste dolor con tu partida,

 

y aunque no haya sido el mejor hijo,

te recordare toda la vida.

El viento trae la nostalgia,

y en mi alma brota la tristeza,

salen de mis ojos lágrimas,

cuando pienso padre en tu ausencia.

Quedo en mi memoria impregnada

aquella risa de tu cara,

me entregabas tu corazón

las veces que me abrazabas.

 

Y cada noche al recordarte

me invade mucho la nostalgia,

y a solas me pongo a pensar

y se me escapan unas lágrimas.

 

divendres, 11 de març del 2022

PAU

 

Pau, virtut divina, la qual el món anhela,
la que amb les seves forces tracta d'obtenir-la.

La pau no és paraules, ni absència de guerra,
la pau no es crea, tampoc s'inventa.

Pau que sobrepassa tot enteniment,
tot per als savis la pau és misteri.
No és amb la raó, no és l'intel·lecte.

Aquesta pau que anheles; és la pau de Déu.
És la pau que sadolla, és la pau que omple.

dimarts, 8 de març del 2022

JO SOC DONA

 

(Per a totes les dones del mon, amb tot el meu afecte, perquè nosaltres sostenen el món. 8 de març 2018)

 

Jo soc la dona.

Jo vaig gravar les figures a la paret de les cavernes,

els vaig arrencar la pell a les bèsties i vaig adobar el seu cuir.

Jo vaig coure la carn, i la vaig assecar per servir-la en les nits fredes del’hivern.

 

Vaig cosir amb els tendons i agulles dels seus ossos

el calçat dels pares dels meus fills.

Els guerrers que em van forçar, els valents caçadors,

els caps dels clans, els xamans, els bufons.

 

Jo soc la dona.

Jo vaig netejar els seus mocs i el seu semen.

Jo vaig alletar les seves bèsties òrfenes. I les meves.

Jo vaig mantenir viu el foc.

Vaig pastar el fang dels seus atuells i els vaig aixecar.

I vaig omplir les seves boques i els seus ventres.

I ho vaig seguir fen fins a les trinxeres,

per cosir la seva camisa i les seves ferides.

Per omplir les seves bales i assecar els seus ulls de la mort.

Jo soc la dona, l’esclava invisible.

 

La nena mutilada per l’home de la fulla bruta

La puta lapidada

La bruixa de la foguera

La boja emmordassada

La concubina

Jo soc la dona

Mai en mi

Mai la meva propietària

Sempre en altres mans la meva destinació

El meu cos

La meva esperança

retallada des del centre

Jo soc la dona

Jo escalfo el llit dels homes

Jo matino per besar el seu front de pesar del seu silenci

I podria comprendre la seva mirada absent urpes despietades

però no vull

No tancaré els ulls per més temps

ni oferiré el meu cèrvix altre mil·lenni

Viraré el meu rumb al sud del seu camí

No vaig a escenari de més guerres

Deixaré la meva càrrega espessa de dolor i culpa

i que la mar es porti el pus del temps

 

Jo soc la dona

I amb les meves mans de terra i mel

pastaré les hores i el pa cada matí

I un dia cantaré.

dimarts, 1 de març del 2022

AIXÒ QUE VEUS

 Això que veus sóc jo.

Un tros de ser ...
un tros de Humanitat ...
un pessic de rialles ...
un munt de somnis.
Una gota de bogeria ...
una mica de dolçor
amb tota la meva sinceritat.
Això que veus sóc jo.
ni més, ni menys.
Una dona, a vegades Una nena,
A vegades Espai ...
A vegades infinit ...
A vegades Passió ...
A vegades llibertat.
Així però, simplement així ...
jo Sóc Així.
És tot el que tinc,
Tot el que sóc ...
No és del molt ... Però és tot.

dimecres, 23 de febrer del 2022

REFUGIADA

 

Mirada cansada,
mirada desperada,
de ver penurias
y tantas desgracias.

Alma muerta,
perdida la esperanza
busca la salida
de tanta tristeza
y vivir tan angustiada.

La comida escasea,
fronteras cerradas
por enormes redes.

Las balas se acercan
casi lo atrapa,
decide subirse
en aquella barca.
La mar cargada de víctimas
otros que ha decidido subirse
las feroces oleadas
no tienen piedad y bruscas
golpean la sencilla barca
las corrientes la mueven atrapada
donde la muerte la encuentra.

dijous, 17 de febrer del 2022

DIA DE PLUJA


Escolto la pluja com cau,
també com llisquen les gotes.
Per les fulles dels arbres esclatant
al toll, les meves llàgrimes
per què no arriba el Sol.
De cop s'obre la porta,
esbufega la llar de foc,
espetega la llenya,
remunten les flames.
Es que ara al veure que entres se m’encén el cor.
Amb el cor ben encès, se m’encén la passió,
i ara t'acarono amor meu vora la llar de foc.

divendres, 11 de febrer del 2022

BLASFÈM

 

Vaig tacar la teva vida

al reformatori amb l'aigua ombrívola de el meu plor

que va ser blasfèmia i també oratori per a la teva gran i virginal espant.

Així et vas convertir en ofertori d'aquest maleït que et va estimar tant

i que en el dia de la seva vetlla et va arrossegar fins al cementiri.

dilluns, 7 de febrer del 2022

ON ESTÀS?

 En els dies en què necessito confiança

que preciso una mica d'esperança

 

En els dies que només hi ha por

que presento dubtes en el meu pensament

 

En els dies en què el meu llit està desert

i buit de petons i de carícies.

 

On estàs?

 

En els dies en què sento que el

passat em engoleix i sento que és només meu

 

En els dies en què el viscut

pensant que solament sóc una càrrega molt pesada

 

En els dies que tracto d'escapar de la tristesa

i d'aquesta soledat que em persegueix com un fantasma.

 

On estàs?

 

En els dies en què és necessari oblidar,

els records que m'obliguen

a aïllar.me arraconar

tot el meu ser i la meva persona

 

En els dies que tanco els meus ulls per no pensar

en tot el dolent que he passat

i sempre viena al meu pesar

 

En els dies covards pel temor a recordar

els moments viscuts en cada experiència

sóc covard de rebuscar

en la meva insignificant memòria

i saber ni poder commemorar.

 

On estàs?

 

En els dies que les llàgrimes,

m'impedeixen veure la bellesa de la vida

per caure en una absoluta solitud

 

En els dies que no desitjo veure sola l'horitzó

i no m'atreveixo per si rebo un assot

per sortir a veure la bellesa

perquè a tu no t'a petezca

 

En els dies que vull escoltar

sobre la lluna les del mar

i no puc anar perquè no em deixa marxar.

 

On estàs?

 

En els dies que tinc por de la veritat

i necessito una abraçada

i paraules de consol

 

On estàs?

 

On estàs en la meva necessitat de viure

 

On estàs, on tu és que estàs

 

On, digues-me on... On estàs?