dissabte, 25 de juny del 2016

SOC O NO SOC

Jo estic absent però, en el fons d'aquesta absència,
hi ha l'espera de mi mateix.
I aquesta espera és una altra manera de presència,
l'espera de la meva tornada.

Jo camino en viatge donant una mica de la meva vida,
que m'han esperat molts anys.
 I es van cansar d'esperar-me i es van asseure.

Jo no estic i estic.
Estic absent i estic present en estat d'espera.
Ells voldrien el meu llenguatge per expressar-se,
i jo voldria el d'ells per expressar-los.
Heus aquí l'equívoc l'atroç equívoc.

Angoixant, lamentable,
em vaig endinsant en aquestes paraules.
Vaig lligant les meves frases,
se'm van caient les carns.
I el meu esquelet es va revestint de sentiments.
M'estic fent poeta?
És dolorós i ple de tendresa.

Podria donar un crit ,però s'espantaria .
Amb la transsubstanciació, si es sere poeta,
o simple desgraciat que no sap expresar.se.

Cal guardar silenci.
Esperar en silenci,
per tenir i saber una resposta 

dimarts, 21 de juny del 2016

ADEU PRIMAVERA

L'últim raig de sol,
s'emporta la primavera.
I demà, amb la llum primera,
naixerà un estiu d'estrena.

L'estiu que ara comença,
és amable i compassiu.
Omple de promeses l'aire.
És l'olor de la ginesta.
És l'amic quan em somriu.

Escampa la pluja i la pena,
m'abraça, m'empeny en l'aire.
És com la teva abraçada,
càlid refugi d'olors,
que m'envolta altra vegada.