Soc l'ombra del que vaig ser........
Tant de bo que mai sentis el que jo estic sentint.
Aquest dolor que em corca i em porta a la bogeria.
Es repeteixen en la meva memòria aquests moments
d'alegria i passió que mai tornessin.
Sento com si mil fuets de foc fustiguessin
el meu cor i el convertissin en cendres
que el vent escamparà per tot l'infinit.
Entens que m'agrades,
des del teu cap fins al teu cul,
la meva llengua plena de saliva
rellisca per un laberint
dels teus revolts, dels teus pits,
de la teva bellesa, de les teves línies.
Els teus ulls que s’adhereixen als meus,
que travessa l'ombra del teu amor,
el teu amor que m'encanta.
Entens que m'agrades,
des del teu cul fins al teu cap.
No tinguis por, manifesta't,
digues el qui ets i el que vols,
expressa't, acceptant estima't,
viu, estima, enamora't,
el que realment t'estima
no et rebutja, siguis com siguis, t'estima.
No és la fúria el que ara necessitem.
No és la fúria de la sang.
Amb aigua fresca i vi sadollarem la set.
No amb la fúria de la sang filtrant-se en la terra.
No són Ànimes ulcerades el que necessitem
sinó una clara carrera de boques i dents
reclamant la vida.
No és la fúria de la sang
si no és la sang vessada amb l'encant
d'una criatura nascuda del ventre càlid
d'una femella atònita i lleugera
com una cadernera delirant de llum.
EL DOLOR ÉS MÉS FORT QUE TU
En l’abisme de les paraules
sota la llengua esgotada
només ens queda el desig
de comprendre’ns
