L'ESPERANÇA RENAIX

 

Quan tot sembla perdut,

i la foscor ens envolta,

l'esperança renaix,

com una flama nova.

 

Amb força i determinació,

seguim endavant,

perquè fins i tot en la nit més llarga,

el sol sempre torna a brillar.

MIRADES

 

Les mirades parlen,

més enllà de les paraules,

desvetllen secrets profunds,

i veritats amagades.

 

Una mirada sincera

pot canviar el món,

portant pau i comprensió,

on abans només hi havia confusió.

MAIG

Per la fira de Sant Ponç, mel i confitures s'adquireixen, amb herbes que del bosc són, remedis a maleïssos que guareixen.

El maig, dolç és com un càntic, els camps en flor s'embelleixen, desitjos de nova vida broten, per tot, la natura s'enyoreixen.

Vine, juguem amb joia i fervor, la mare amb ulls amables ens mirarà, la feina després farem, ho asseguro, i amb el son, la nit arribarà.

Maig, generós i seductor, viatges ens insta a emprendre, amb colors el paisatge encén, la pluja amb amor tot abraça i atén.

I encara que un xic plogui, amb brevetat tot s'asseca, un cel tan esplèndid, després, mirar-lo ens captiva i engrandeix.

PRUDÈNCIA

Esperar, acte de prudència, quan seguretat cal preservar.

Però la saviesa en viure radica, en actuar sense demora, sense aturar.

Viu en l'instant que el temps t'ofereix, sàviament, amb coratge, el camí escollir.

SENSE ESTRELLES

No hi ha nit sense estrelles, ni dia sense sol,

cada camí, per més difícil, té una direcció.

 

Tot té el seu perquè, tot té solució,

cap esforç no és en va, cada pas és un nou començament.

 

Una alenada de brisa fresca, un regal de la vida,

portes obertes sense claus, finestres cap a l'horitzó.

 

La vida és generosa, amb cada detall,

saber apreciar és la clau, millorar és el camí.

EL SENTIT DE LA VIDA

El sentit de la vida

té una resposta senzilla.

 

No busquis sota les pedres,

ni en els raigs del sol.

 

Ni a la feina ni a la passió.

 

Que el sentit de la vida,

el tens tu a la butxaca.

 

En els teus pensaments, en l'ànima, en el teu cor.

 

Si poses el sentit de la vida a les mans d'un altre,

correràs el risc de perdre-ho.

 

Si creus que la vida no té sentit en el dolor.

 

Si perds el seu sentit en la desesperació.

 

No agafis el primer del fons de l'abisme.

 

Que el sentit de la vida tornarà per si mateix.

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

 

 MARE DE DÉU DE MONTSERRAT,

CONEGUDA COM LA MORENETA.

PATRONA DE CATALUNYA.

Ets Tu, Mare de Déu,

mare Immaculada i santa.

Com un himne victoriós,

que la humanitat et canta.

Ets patrona i carícia

d'un poble que sense vos,

viure no sap.

Per la costa puja a veure't,

sent el teu amor qui els atrau.

En aquest món buit,

l'ànima fa camins,

entre pregàries piadoses

que resen els pelegrins...

Doncs somnis de l'esperit

vaguen en desolació,

a la recerca de protecció.

A les altures eleva

la nostra fe amb alegria,

i dóna'ns pau infinita,

canviant la nit en dia.

De genolls han caigut

els camps en florir.

Amb la benedicció divina,

que li dóna el teu gran poder.

L'esperança se somriu...

troba el teu gran favor...

Entre mirades d'estels,

amb el teu Fill al voltant.

SANT JORDI

 PATRÓ SANT JORDI

Des d'antigues muralles,
on l'esperança esclata,
Sant Jordi, guerrer de llegendes,
amb honor la teva gesta s'alça.

Amb escut i espasa en mà,
guardià del cor i la paraula,
en les planes de Catalunya,
la teva llegenda es desenfila.

Roser blau com el cel,
roser vermell com la passió,
Sant Jordi, la teva flama
en la terra troba ressò.

Amb lletra i amor entrellaçats,
Sant Jordi, tu ets la raó de l'art,
la cultura floreix en aquest dia,
sota el teu esperit, somriu la vida.

Amb llibres com a companyia,
i roses que parlen de amb harmonia,
Catalunya celebra en dansa,
L'esperit noble de la teva esperança.

DIA DE LA TERRA

MORO I NO US IMPORTO

Natura morta, fràgil i feble,
agonitzant en l'últim alè,
la terra crida, "Moro," amb dolor,
i no us importa, és l'adeu final, un clam de tristesa.

Les flors, com ànimes perdudes,
moren en silenci, pètals com llàgrimes,
sota el pes d'un cel cruel i sense clemència,
el cor de la natura s'ofega en rimes amargues.

L'últim cant dels ocells s'extingeix,
en un silenci fúnebre, sense ressò,
la vida esdevé un somni que fuig,
i la mort abraça la terra amb dolor,
com un abisme obscè.

Les fulles, abans ballarines en l'aire,
ara moren amb una gràcia desesperada,
com notes tristes d'una melodia fúnebre,
la natura morta, silenci etern,
aclamada en l'ànima desfeta.

Sota la llum fosca d'un últim vespre,
el paisatge esdevé un epitafi mut,
l'agonia de la natura, un trist destí,
on el crit de moro és l'últim sospir despullat,
una elegia plena de l'ànima destrossada.

 L'abril desplega les flors

que la primavera guarda amb fervor. Abril és el teu aliat, amor, el camí de la pau que s'esvaeix en una dansa festiva, com un adéu efímer.

Ets, de nou, l'abril, amor meu, irradies des del teu ser, una convergència que restaura la plenitud en cada mirada.

El vent d'abril balla gràcil i lleuger a través de la meva finestra entreoberta, i el sol d'abril banyant amb llum daurada la petita nena que demana ser emportada.

El sol, amb els seus braços càlids i seductors, dispersa la seva llum en braços dispersos, on les flors floreixen com delicades joyes, penjades com perles en les branques més fines.

Però fins i tot el sol, estimat i adorat, com tots els qui estimem, pot portar la llum a la nostra vida, però al costat també porta la mort.