dilluns, 17 de juny del 2024

EL TEMPS PERDUT

El temps perdut,

una ombra que s'allarga,

entre les hores que s'esvaeixen,

com un riu que flueix sense parar,

portant amb ell els moments que no tornen.

 

Cada segon perdut és un tresor robat,

una història no escrita, un somni no viscut,

en el rellotge de la vida, les agulles avancen,

sense esperar els qui s'han quedat enrere.

 

Mirem enrere amb una mirada trista,

recordant les oportunitats perdudes,

els instants de joia que vam deixar escapar,

en la cursa frenètica cap al futur incert.

 

Però malgrat tot, en aquest riu de temps perdut,

hi ha lliçons a aprendre, camins a trobar,

cada error, una pedra en el camí,

cada pèrdua, una oportunitat de créixer.

 

Així que no temem el temps que s'escola,

aprenguem a viure amb plenitud,

apreciant cada moment com un regal,

en el teixit efímer de l'eternitat.

dijous, 13 de juny del 2024

ENTRE ELS SOMNIS

 

T'escriure ara, mentre somnis en l'enyor del record,

quan l'agonia i la tristesa et colpegin com a batussa cruel.

T'estimo quan el meu ser es desdibuixa en la foscor de l'oblit,

i la malaltia ens separa en l'oceà de la solitud.

 

T'estimo, encara que demà ja no sigui jo qui et miri als ulls,

ni et recordi com el far que il·lumina la meva nit.

T'estimo, amb la impotència d'un cor que s'enfronta a l'oblit,

quan la soledat es converteix en l'únic 

confident dels nostres secrets.

 

T'escriure ara, mentre somnis,

per si demà ja no puc dir-te com admiro la teva fortalesa.

Per si demà, en el buit de l'oblit, la meva veu s'esvaeix,

i només queda l'eco d'un amor 

que resisteix l'assalt de la malaltia.

divendres, 7 de juny del 2024

EGOÍSTA


Ara m'adono que jo no soc culpable de res,
tu ets el monstre, tu ets el paràsit,
tu ets una persona tòxica i cruel.

Tu la volies fora de la teva vida
sense comptar amb el que jo volia,
ets un egoista, sols pensaves en tu.

Les teves paraules, verí disfressat,
els teus actes, punyals a l'ànima,
has trencat tot el que era pur.

No escoltaves, no veies el meu dolor,
la teva ombra s'estenia per tot arreu,
m'ofegaves amb la teva presència.

Però ara, amb el temps, veig clarament,
jo no soc culpable de res,
tu ets el monstre, el paràsit, el cruel.

I jo, al final, alliberat del teu jou,
em reconec en la meva pròpia llum,
lluny de la teva foscor, soc jo mateix.

dilluns, 3 de juny del 2024

L'ÀNIMA DE LES FLORS

 

Aquelles flors que han brotat

al mig del camí,

aquelles flors semblen tristes,

però encara m'han encantat veure-les,

encara que estiguin destinades

a morir sota els nostres passos,

sense cap lament.

 

Morrerem lentament, sense consol,

però elles reneixeran una vegada i una altra;

el poeta s'encarregarà de que mai moren,

i això perdurarà eternament.

dijous, 30 de maig del 2024

L'ESPERANÇA RENAIX

 

Quan tot sembla perdut,

i la foscor ens envolta,

l'esperança renaix,

com una flama nova.

 

Amb força i determinació,

seguim endavant,

perquè fins i tot en la nit més llarga,

el sol sempre torna a brillar.

MIRADES

 

Les mirades parlen,

més enllà de les paraules,

desvetllen secrets profunds,

i veritats amagades.

 

Una mirada sincera

pot canviar el món,

portant pau i comprensió,

on abans només hi havia confusió.

dissabte, 11 de maig del 2024

MAIG

Per la fira de Sant Ponç, mel i confitures s'adquireixen, amb herbes que del bosc són, remedis a maleïssos que guareixen.

El maig, dolç és com un càntic, els camps en flor s'embelleixen, desitjos de nova vida broten, per tot, la natura s'enyoreixen.

Vine, juguem amb joia i fervor, la mare amb ulls amables ens mirarà, la feina després farem, ho asseguro, i amb el son, la nit arribarà.

Maig, generós i seductor, viatges ens insta a emprendre, amb colors el paisatge encén, la pluja amb amor tot abraça i atén.

I encara que un xic plogui, amb brevetat tot s'asseca, un cel tan esplèndid, després, mirar-lo ens captiva i engrandeix.

diumenge, 5 de maig del 2024

PRUDÈNCIA

Esperar, acte de prudència, quan seguretat cal preservar.

Però la saviesa en viure radica, en actuar sense demora, sense aturar.

Viu en l'instant que el temps t'ofereix, sàviament, amb coratge, el camí escollir.

dimecres, 1 de maig del 2024

SENSE ESTRELLES

No hi ha nit sense estrelles, ni dia sense sol,

cada camí, per més difícil, té una direcció.

 

Tot té el seu perquè, tot té solució,

cap esforç no és en va, cada pas és un nou començament.

 

Una alenada de brisa fresca, un regal de la vida,

portes obertes sense claus, finestres cap a l'horitzó.

 

La vida és generosa, amb cada detall,

saber apreciar és la clau, millorar és el camí.