divendres, 30 de juny del 2017

TRENCADA ON ...

TRENCADA

Mirada trencada,
sentiments perduts.
Melodies inacabades.

Cendres d'un foc,
que vol il·luminar somriures.
quan ja només queda 
una sola i trista mirada trencada.


 ON ...

On sempre es fa de dia
amb una esperança.
On sempre fa tard
morint la força.

On matí apareix
i en poques hores el seu sospir s'esvaeix.
On la vida creix
i descansa per sempre.
                               
La nit té un amo,
el descans és la breu mort
que es presenta vestida de son.

dimarts, 27 de juny del 2017

MUERTAS LAS ROSAS

Te alejas,
dejando erguido al deseo
con sus vagas ansias tercas.

Siento huir bajo el otoño
pálidas aguas sin fuerza,
mientras se olvidan los árboles
de las hojas que desertan.

Solo tu viva presencia,
y la lámpara ya duerme
sobre mis ojos en vela.

Muertas las rosas
que ayer abrieran,
aunque aliente su secreto
por las verdes alamedas.

En la bajo tormentas 
será soledad de arena
donde el amor repose en sueños.

La tierra y el mar lo esperan.

diumenge, 25 de juny del 2017

SENSACIONES

Ya no resisten los brazos.
Dejando atrás muchas ilusiones,
que han quedado en el camino.
Esperanzas que han quedado eliminadas.
Proyectos que se ha llevado el viento.
Sueños no conquistados,
sentimientos guardados y otros olvidados.
Caminos no recorridos, quedando en el pasado,
por el miedo al fracaso.
El caminar es lento,
se van doblando las piernas,
ya casi no se despegan los pies del suelo.
El corazón como el segundero,
y las fuerzas como el minutero,
que al marcar la hora los pies arrastra.
Donde ya no queda nada para estimular.
Es donde la cuerda del reloj de la vida se acaba.

divendres, 23 de juny del 2017

SENTIMIENTOS

1

Desgarrados lamentos.
Sentimientos plasmados en un papel.
Penumbra del corazón vacío.
Como un grito seco de dentro del alma.

2

En mi pecho te colocas,
te acurrucas con mi llanto.
Me regodeo con tu aroma,
me siento débil, cansado.
La soledad, queda ahora.
Otra que anuncia tu marcha.

3

Asumo la locura,
la tara mental necesaria,
para no distinguir
la realidad del ensueño.

dimecres, 21 de juny del 2017

VIU - SENTITS

VIU

Viu amb la teva indiferència i menyspreu.
Viu dels records viscuts amb il·lusió.

Viu buscant on es va perdre la nostra passió.


SENTITS

Les teves pupil·les
tenen parpelles pàl·lides.
En la dolçor dels teus ulls,
quan dolçament m'acaricies
amb les teves mans,
deixes pas als sentits
que deixan entreveure la teva ment.

dilluns, 19 de juny del 2017

DIFERENT



Era diferent, estranya, distinta,
callada, discreta, sense alè aparent.
Al pati tots els dies dels companys indiferència.

Va aprendre a conviure amb l’amarg present,
i una malaltia per tota la vida.

A l’escola,
ni  un gest de companyia,
ni una paraula amable
que li fes costat.
Rebia una ofensa rere l’altra,
sense trobar refugi en un algú estimat.

Altives companyes que a classe tenia,
que amb despit mostraven el seu sentiment.
Orgulloses, llestes, competitives,
humiliant-li l’ànima, creant patiment.

Patiment a aquella que no es defensava,
que mai no trobava el seu lloc.
Que com a resposta abaixà la mirada,
i ser com es sempre avergonyida.

dijous, 15 de juny del 2017

ALEGRIA

Si ve una papallona,
ja s’acosta el mes de maig.

Les flors a poc a poc,
i una mica mandroses,
es comencen a obrir.

I com cada dia,
voldran fer-mos un petó.

Que hi vagi, que hi vagi,
que l'ompliran d'olor,

i tots els caps de colors.

dimarts, 13 de juny del 2017

MAIG

Si ve una papallona,
ja s’acosta el mes de maig.

Les flors a poc a poc,
i una mica mandroses,
es comencen a obrir.
I com cada dia,
voldran fer-mos un petó.
Que hi vagi, que hi vagi,
que l'ompliran d'olor,

i tots els caps de colors.


Escrita a l'any 1990

diumenge, 11 de juny del 2017

DESESPERACIÓ

Estic submergida en una gran solitud.
En la tristesa més profunda.
Arrossegada pel angoixant dolor,
no em queden llàgrimes ni crits.
El silenci va assecar els meus llavis,
el dolor va enfonsar la meva ànima ferint.la de mort.
Lluito desesperadament per sobreviure,
però torno a enfonsar-me per oblidar
que encara respiro i visc.
Envoltada d'infinita solitud,
em sento arrossegada a un remolí
de sentiments confusos.
Ja no hi ha sortida.

divendres, 9 de juny del 2017

CREO EN TI

Creo en tí amigo.
Tu sonrisa es como un rayo de luz
que alegra mi existencia.

Creo en ti amigo.
Tus ojos brillan de alegría
en los malos y los buenos momentos.

Creo en ti amigo.
Si compartes mis lágrimas
y sabes llorar con los que lloran.

Creo en ti amigo.
Si tu mano está abierta para dar,
y tu voluntad es generosa para ayudar.

Creo en ti amigo.
Si tus palabras son sinceras ,
y expresan lo que siente tu corazón.

Creo en ti amigo.
Si sabes comprender bondadosamente mis debilidades, 
y cuando me calumnian me defiendes.

Creo en ti amigo.
Si tienes valor para corregirme amablemente.

Creo en ti amigo.
Si tu amistad es pura y me ayuda
a tratar mejor a los demás.

Creo en tí amigo.
Si no te avergüenzas de ser mi amigo

en las horas tristes y amargas.

dimecres, 7 de juny del 2017

TRISTEZA

A veces llega la tristeza.
los ojos bajos y la piel desnuda.
Y parece tan fácil entregarse, despojarse,
poner bajo sus plantas el amor.
A veces gana la tristeza.
Entonces, qué lujo de matices su victoria,
qué fasto de sus grises y sus pardos.

dilluns, 5 de juny del 2017

NO INTENTEMOS


Aquella noche el mar no tuvo sueño.
Cansado de contar y contar a tantas olas.
Donde supiera alguien de su color amargo.
Con una voz insomne decía cosas vagas,
o cuerpos siempre pálidos, con su traje de olvido.

Como la sombra misma, como la sombra siempre.
Su voz atravesando luces, lluvia, frío, cielo sereno,
colorado, glaciar del infierno,
todas puras de nieve o de astros caídos.

Mas el mar se cansaba de esperar las ciudades.
Allí su amor tan sólo era un pretexto
vago con sonrisa de antaño.
Y con sueño de nuevo se volvió lentamente.

dissabte, 3 de juny del 2017

OCASO

Como atento no más a mi quimera,
no reparaba en torno mío.
Un día me sorprendió
la fértil primavera,
que en todo el ancho campo sonreía.

Alegraban la mancha del paisaje,
el sol sobre las frondas juveniles.
Del amplio río en el caudal sonoro,
que miro brotar la primavera,
¡ Cuán tarde ya para la dicha mía !

¡ Yo alcanzaré mi juventud un día !

dijous, 1 de juny del 2017

SOLETAT



Soledat, l'única que ve
quan tots es van.

L'única amb la qual puc plorar,
i que no em fa retrets.
Deixa que m'esplaï
i que cridi.

Soledat, ara estic aquí plorant.
Soledat, solitud…solitud,
fes-me un favor jo t'ho prego
i fes-ho que ell sentí.
Això que em tens, que em deixes sense alè.
Soledat, solitud….solitud.

Soledat, vestida de nit,
o de claredat, em dius a cau d'orella,
que ell no tornarà.
No em dónes cap consol,
però parles amb la veritat.

Si... l’estimo com a ningú.
Que no vulgui saber més del món.
Que no reconegui a la familia.
Que no concebi sense tu la vida.
Que per un petó aguanti menyspreus.

I que somiar amb ell, em desvetlli.
Que sigui la seva alegria les meves engrunes.
De genolls plorant-té de gràcies.
Llavors... solament llavors.
que ho sàpiga
que per a mi ell és el meu món.

Soledat solitud….solitud
Fes-me un favor jo t'ho prego.
Fes que ell senti el que sento.
Soledat solitud….solitud
Fes-me un favor, jo t'ho imploro.
I que ell sàpiga que l’adoro.

Soledat! Soledat!... solitud.