Ara que puc pensar una estona,
ara que no puc fer res.
La mirada mig perduda,
damunt les rejoles blanques.
Pacífic,reposat.
Soc lluny del meu cos que ara reposa.
I en duen de la mà del pensament.
No se quanta estona estaré aquí.
Ni qui n'empeny fora a lluitar contra el dolor.
Però ja fa estona que soc lluny d'aquí.
Aquest fred gèlid de parets blanques,
en el passeig dels núvols tendres,
deixan ara sentir l'olor del silenci.
