dijous, 31 de març del 2022

PRIMAVERA

És una època molt bella

amb una màgia veritable.

 

S'emboliquen de molts colors

hortes, jardins i camps.

S'entusiasmen els cors,

s'arraconen penes i plors,

i es deixen en el tinter.

 

Arbres, fullatges i flors

de gala es vesteixen,

amb vestits multicolors,

totes molt bé alçades.

 

Dolç aroma del camp,

que anima a qualsevol olfacte,

 i les aus ens delecten amb el seu cant.

 

És tota una simfonia,

un veritable concert.

Les papallones ens dediquen

els seves més variats colors.

 

També l'aigua que viatja

en rius, cascades i deus.

S'escolta la seva veu callada,

en alegres notes musicals.

 

S'anuncien belles flors

fa olor de fresca herba del camp,

són motius especials

 

pels quals estimo a la primavera tant.

diumenge, 27 de març del 2022

EL TEATRO ( Homenaje mio al dia mundial del teatro )

 


La vida es una obra de teatro,
que no permite ensayos.
Por eso, canta, ríe, baila, llora,
y vive intensamente cada momento de tu vida,
antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.
¡Hey, hey, sonríe!, más no te escondas detrás de esa sonrisa.
Muestra aquello que eres, sin miedo.
Existen personas que sueñan con tu sonrisa,
así como yo. ¡vive! ¡intenta!.
La vida no pasa de una tentativa.
 ¡Ama!, Ama por encima de todo, ama a todo y a todos.
No cierres los ojos a la suciedad del mundo,
no ignores el hambre olvida la bomba,
pero antes haz algo para combatirla,
aunque no te sientas capaz.
¡Busca ! busca lo que hay de bueno en todo y todos.
No hagas de los defectos una distancia,
¡Acepta!, ¿ya hiciste a alguien feliz hoy?,
¿o hiciste sufrir a alguien con tu egoísmo? .
¿Para qué tanta prisa?, ¡cree! ¡espera !.
Más no te olvides de aquellos que no consiguieron subir en la escalera de la vida.
¡ Hey ! Tú ...¿que esperas para empezar su representación..?.
¡Vive!.

dilluns, 21 de març del 2022

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Cada matí, em salva la poesia.

De morir-me, d'enfonsar-me, derruir-me.

Em salva de les nits terribles,

de les hores fosques, dels dies obsolets,

dels records.

Poesia és l'impossible fet possible.

 

Un llibre de poesies és la tardor morta.

Els versos són les fulles negres en terres blanques.

 

El poeta és el médium de la Naturalesa,

que explica la seva grandesa per mitjà de paraules.

 

Escriu poesies, que no té la seva ànima buida.

La poesia és una palpitació de l esperit,

és el que sent l'ànima amb veu propia.

 

Surt com les espurnes de la llenya,

com les bombolles de sabó,

com el crit que ens provoca l'ensurt.

 

Vull la poesia, avui, demà,

cada dia de la meva vida.

Com a símbol infinit de la paraula més bella.

dissabte, 19 de març del 2022

DIA DEL PADRE

 

 (A mi padre ausente)

 Te escribo esta carta padre, ahora que me has dejado.

Gracias padre, por los mágicos momentos,

que me cobijabas en tus brazos, cuando yo era pequeño,

cuando estaba enfermo, tú me mimabas sin dudarlo

y me dabas cariño y amor incondicional.

Me cubriste con tu ternura me entregaste tu energía,

y tu fuerza de corazón.

Tú presencia me confortaba, y te recodaré hasta que Dios,

me venga a buscar y contigo me quiera llevar.

Cuando te he necesitado, 

cuando me sentía solo, tú estabas ahí.

Cuando murió mama, tú me reconfortaste,

cuando estaba triste, tú sin vacilar venías a mí.

Te fuiste sin despedirte padre,

te fuiste la noche más fría que yo haya vivido,

ahora el frío corre por mis venas al no poderte abrazar.

Veo tus señales en el cielo, en una estrella, 

que nunca te puede alcanzar,

 aún no ha borrado tu sonrisa y no paro de pensar

cómo se puede besar el cielo y el mar para que llegue allí donde tú estás.

Te partiste sin despedirte y tengo tantas cosas que contarte,

hoy me siento frente al mar, 

mirando donde te puedo encontrar,

he llorado tantas noches sin dar con el consuelo,

me he abrazado he gritado tu ausencia 

sin aire en los pulmones,

he aprendido que la vida pega y duele, 

pero no he perdido la fe.

Grito fuerte tu nombre, sé que me escuchas,

sigo pensando recordando, aunque duela hoy,

me duele más que ayer y menos que mañana.

Te extraño hoy que no estas contigo,

dejaste dolor con tu partida,

 

y aunque no haya sido el mejor hijo,

te recordare toda la vida.

El viento trae la nostalgia,

y en mi alma brota la tristeza,

salen de mis ojos lágrimas,

cuando pienso padre en tu ausencia.

Quedo en mi memoria impregnada

aquella risa de tu cara,

me entregabas tu corazón

las veces que me abrazabas.

 

Y cada noche al recordarte

me invade mucho la nostalgia,

y a solas me pongo a pensar

y se me escapan unas lágrimas.

 

divendres, 11 de març del 2022

PAU

 

Pau, virtut divina, la qual el món anhela,
la que amb les seves forces tracta d'obtenir-la.

La pau no és paraules, ni absència de guerra,
la pau no es crea, tampoc s'inventa.

Pau que sobrepassa tot enteniment,
tot per als savis la pau és misteri.
No és amb la raó, no és l'intel·lecte.

Aquesta pau que anheles; és la pau de Déu.
És la pau que sadolla, és la pau que omple.

dimarts, 8 de març del 2022

JO SOC DONA

 

(Per a totes les dones del mon, amb tot el meu afecte, perquè nosaltres sostenen el món. 8 de març 2018)

 

Jo soc la dona.

Jo vaig gravar les figures a la paret de les cavernes,

els vaig arrencar la pell a les bèsties i vaig adobar el seu cuir.

Jo vaig coure la carn, i la vaig assecar per servir-la en les nits fredes del’hivern.

 

Vaig cosir amb els tendons i agulles dels seus ossos

el calçat dels pares dels meus fills.

Els guerrers que em van forçar, els valents caçadors,

els caps dels clans, els xamans, els bufons.

 

Jo soc la dona.

Jo vaig netejar els seus mocs i el seu semen.

Jo vaig alletar les seves bèsties òrfenes. I les meves.

Jo vaig mantenir viu el foc.

Vaig pastar el fang dels seus atuells i els vaig aixecar.

I vaig omplir les seves boques i els seus ventres.

I ho vaig seguir fen fins a les trinxeres,

per cosir la seva camisa i les seves ferides.

Per omplir les seves bales i assecar els seus ulls de la mort.

Jo soc la dona, l’esclava invisible.

 

La nena mutilada per l’home de la fulla bruta

La puta lapidada

La bruixa de la foguera

La boja emmordassada

La concubina

Jo soc la dona

Mai en mi

Mai la meva propietària

Sempre en altres mans la meva destinació

El meu cos

La meva esperança

retallada des del centre

Jo soc la dona

Jo escalfo el llit dels homes

Jo matino per besar el seu front de pesar del seu silenci

I podria comprendre la seva mirada absent urpes despietades

però no vull

No tancaré els ulls per més temps

ni oferiré el meu cèrvix altre mil·lenni

Viraré el meu rumb al sud del seu camí

No vaig a escenari de més guerres

Deixaré la meva càrrega espessa de dolor i culpa

i que la mar es porti el pus del temps

 

Jo soc la dona

I amb les meves mans de terra i mel

pastaré les hores i el pa cada matí

I un dia cantaré.