dilluns, 27 de gener del 2020

MOZART


Naixement: 27 de gener de 1756, Estat de Salzburg, Àustria
Defunció: 5 de desembre de 1791, Viena, Àustria

 MOZART

He estar escoltant al meu llit,
la música de Amadeus Mozart,
sentia com reclama
Mozart, la poesia
és música celestial,
suau brisa perfumada.

T'acaricien l'ànima,
enmig de la foscor,
t'omplen l'esperit de pau i tranquil·litat;
et canvia l'estat mental.

Mozart, sentia
com reclama la poesia
les seves suaus tonades,
et duen a un altre indret,
de la realitat més enllà.

Les seves notes fluïen versos
que escriure'ls no podia,
era la passió d'un petó,
que en les notes fluïa.

Era amor el que escoltava,
o era Mozart qui escrivia,
mentre els meus versos ballaven,
cantava feliç la poesia.

Mozart, va morir en l'absoluta pobresa,
ni tan sols va tenir un fèretre,
inscripció, llosa sepulcral
que guardés la seva memòria,
el seu cos van tirar arrossegat
com una despulla en una fossa comuna,
embolicat en draps.

La seva música preciosa,
per sempre serà immortal.

Mozart, la teva puresa i transparència,
en la teva grandiosa música es reflecteix.

dijous, 23 de gener del 2020

HOSPITAL


Passadissos foscos,
que veuen la vida i la mort
passadissos d'històries ensagnades

Passadissos farcits de plors fusionats,
camins abarrotats de tristos passats
supliques i resos són la melodia
i dorms despert de nit i de dia

Passadissos que en passat em conserven
que ja detecten el que diu la meva mirada
vull saber perquè m'observes com a estranya
si jo a la teva història estic lligada.

Passadissos que m'han vist créixer
i també donar el comiat.

Aquí reparen els cossos en repòs,
aquí calmen l'ànima turmentada,
aquí tanquen les ferides mal curades.

diumenge, 19 de gener del 2020

VENÇUT



Vençut, malt, desmoralitzat
sobre el llit quasi sens vida.

Perdut, sense il.lusió, destrossat
sense fe,sense esperanza ni alegria.

Sol en plena soletat
presoner de la meva crua realitat
se'm va la vida

2005

dilluns, 13 de gener del 2020

LA NATURA



Quant de nit el cel mirava,
no era el cel que jo esperava.
Només veia forats negres de fum.

S'alçaven altes columnes,
on es podia sentir els gemecs
de la natura que es cremava.
Allà, al fons de l'infinit.
Ple de foc, la terra es moria.

Ara és tot un desert desolador i negre.
De boscos absents de vida,
ara tristos, plens de víctimes innocents.
Injustament mortes per un incendi 
produït per una bandada d'inconscients
que s'estan carregant Austràlia i la natura.

Ja n'hi ha prou, respectem la natura.
La nostra existència està en joc.

dissabte, 11 de gener del 2020

TRISTE INVIERNO

El invierno trae la soledad.

Con la soledad, las noches frías.

Y las mañanas, el rocío.


Sentada cerca del fuego,

esperando que el invierno,

se desvanezca,y deje paso,


a la dulce y esperada primavera.