dilluns, 25 de juny del 2018

PERDIDO ENTRE LOS VERSOS

¡Y si te dijeran que soy como la asolada aurora
donde ya las tristezas se durmieron!

Sencillo ejemplo donde acumulo el mundo.
Donde emociono soledades con mi mano feliz.

Han llegado a mis puertos idos tras de los barcos
como envidiando a huir de su nostalgia.

Han vuelto a mi luz las lunas apagadas
que dejé con mi nombre clamando discordias
hasta que fueran mías todas las sombras mudas.

Han vuelto mis pupilas enlazadas al sol de su amor alba

¡Oh amor alegre en astros y palomas,
cómo el rocío feliz atraviesas mi alma!
¡Feliz! ¡Feliz! ¡Feliz!
Enorme en cósmicas fuerzas ágiles,
sin reflexión ni nada…



dijous, 21 de juny del 2018

BON ESTIU LECTORS




ESTIU



Estiu, estiu rei,

ets l'abraçada ardent,

per on trepitges i camines



Estiu, la terra abrases,

encens la naturalesa arrases

des del teu sol allà dalt;

diu tu, la terra carbonitza;

i el segador, apaga la flama viva.



Les vides estan cansades

lluitar amb les flames violentes

i el riu corre a fugida

del teu càstig ardorós.



Vermell, estiu,

el dels boscos calcinats,

provocats pels individus,

o per rajos d'una tempesta



L'ESTIU



Estiu, núvol clar,

un brunzit de mosquits i cigales

et precedeix el cel buidat.



Estiu, del cel infinit,

mandrosa l'abella,

sol endimoniat,

sol terrible, suat,

sol sec crema al cap

com un inesperat bastó,

sol de la set caminant per la sorra,

estiu, mar desert,

el miner s'omple de suor groc,

i recorre raig a raig el sol celeste,

buscant el teu suor rellisca

del front als ulls cremen el blat,

els insectes blaus que busquen ombra,

toquen la frescor,

submergeixen el cap en un diamant.



oh estiu

Abundant de carro flames,

camins de suau pols, sobre de la pols migdia,

i en la tarda descansa el foc,

l'aire fa ballar el trèvol, entra

la brisa i el puja un estel

fresca pel cel

ombrívol, crepita

sense cremar-se la nit de l'estiu.