PENSAMENTS

1

Nit de gener molt freda,
la pluja a molta gent espanta,
no és la pluja, no
és el so dels homes que passen
tots en silenci, sols se sent petjades,
emplenant els carrers i les voreres,
hores i hores cercant
camins i carreteres.

Molts marxen d'altres resten sospirant
enyorant la llar i la família.

Els camins troben sembrats
d'impediments, el que passant
davant omplen voreres i marges.

No troben cap caliu
són rebuts amb sofriment
inclemència d'amargada tristesa.

En el fons del seu cor
la seva terra sospiren
mirant de lluny com un tresor
aquell passat que enyorem.

Maleïts moments
que d'aquella foragitava
volem viure en pau
que cercar la pàtria animada.

La pàtria els dona la mà,
ja que és bona i generosa.

I esperar aquí vindrà,
com fill que n'és, ben amorosa.

I la vida serà dolça,
i dolça serà la mort;
terra meva tan formosa
ets per tots el millor port.

2

La tarda és grisa i la tristesa
del cel s'obre com una boca de mort.

Té el meu cor un plor de princesa
oblidada en el fons d'un palau desert.

MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Contemplat les muntanyes de Montserrat?

No són muntanyes, són llagrimes

d' un poble marginat.

Llagrimes que no cauen dels ulls

surten del cor d'una terra humillada

Perquè sapiga tothom

que Catalunya a plorart

Ens varen lligar la llengua que parlava català, 

fins i tot el pensament

 

També volien callar,

i que ens han deixat l'anima marcada

Jo et demano Moreneta

Verge d'aquest Mont-Serrat

Felicitat pel meu poble

Que massa temps ha plorat.

Montserrat i Catalunya

unides per un sol cant

dirigit per quatre barres

Que estan tacades de sang.

ABRIL

Per l'abril,
si cada gota en val mil,
cada rosa en val deu mil
i cada llibre cent mil.

Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa grossa,
que ningú no en quedi fora,
per Sant Jordi
sempre ben acompanyat,
per això, quan l'abril pinta
tots els marges de color
i fa les nits molt més tèbies
i el cel més encisador,
convé que tots, nois i noies,
cantem ben fort la cançó:

SANT JORDI

Sant Jordi porta una rosa,
pintada de vermell i de neguit.
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha portat alegries i penes
i ell se l'estima fins a l'infinit.
I amb ella té més sang a dins les venes,
per poder vèncer tots els dracs del món.

GULA

Yo siempre discreta.

Soy un manjar delicioso.

Soy una comida copiosa,

que te hace poner ciego

y que te hace disfrutar.

 

Soy amiga de verdad,

en tu triste soledad.

Pues logro satisfacerte

y romper tu angustia.

 

Soy la salida a tu desesperación,

y el goce a tu paladar.

Aunque flaquee tu memoria,

no me podrás olvidar.

 

Comer es otra manera de encontrar sosiego,

a tu malestar o ansiedad,

y buscar una falsa felicidad.

Y respirar con fruición, para gozar de la vida.

Aquí estamos cuatro días.

¡Es nuestra oportunidad!

ELS DIMECRES

Els  dimecres quan ens veiem,

és com si ens miréssim cada dia.

 

Tots els dimecres, arribes

lentament al meu cor.

 

 

Quan ens veiem, anem junts a tot arreu.

 

M’agradaria que cada dia fos dimecres.

 

  Escrita l'any 1990

LA MILLOR VENJANÇA

La venjança és dolça i no engreixa.

La venjança és el mos més dolç,
per al paladar, que mai
s'ha cuinat a l'infern.

La millor venjança,
es realitza lentament
i amb els ulls ben oberts,
i totes les direccions
per ferir punxentment

La millor venjança
és ser diferent de qui va realitzar el dany.

La millor venjança és un gran èxit

La millor venjança és viure
i posar-te a prova a tu mateix.

Viure bé és la millor venjança.

L'èxit és la millor venjança.

La millor venjança és no ser com el teu enemic.

MALEÏTS SIGUIN

Maleïts siguin els homes que converteixen muntanyes en flames,

els que construeixen amb les seves mans edificis de cendra i pedra,

els que incineren el cos verd de la naturalesa.

 

Maleïts siguin els homes que redacten l'esquela dels boscos,

els que gaudeixen veient cremar la saba,

els que acaben amb la vida de centenàries arbrades.

 

No hi ha llàgrimes suficients per a apagar el riure del foc,

per a curar els ulls calcinats de la terra.

 

Però tampoc ha d'haver-hi perdó

per als quals fan de la catàstrofe el seu idioma

i del foc el seu missatge escampat per Espanya.

 

No hi haurà pau per a qui construeixi arbres caiguts,

vida abrasada, caus de carbó.

 

Que caigui doncs la mà més dura de la justícia

de la mateixa manera que han derrocat el pit del bosc,

la casa dels ocells, la pau dels llogarets

i la vida que ahir encara bategava

en les que avui són els pujols més tristos de la terra.