PESSEIC DE VIDA

Tot lo nostre, estimada.

Tot lo nostre no són,

més que pessics de la vida,

que s'hi troben plens d'amor.

I s'han de viure, ma vida,

un a un i sens deixar.

Ni tant sols d'aquesta vida,

un pessic per escapar.

Perquè amor meu,
s'ha de viure pas a pas i tros a tros.

I oblidar-nos de morir,

que això ja vindrà tot sol.

Quantes hores i quants dies,

tant vuits i morts no hem viscut.

I quants pessics de la vida,

en cos i ànima, ma vida,

en cos i ànima hem perdut!.

HE NASCUT A LA MEDITERRANIA

He nascut a la mediterrània.

Ho diu la dansa, 
la màgia de la nostra sardana.

Jo he nascut a la Mediterrània,

d`aigües blaves, blanques.

A trenc d’alba,
sota la curosa mirada de la lluna.

Amb el cel tan blau com l’aigua.

I per això la ric, la ploro.

Somriures i llàgrimes.

On descansen desassossecs,

angúnies, sospirs  i desànims.

He nascut a la Mediterrània.

Amb l’orgull d’una terra,

blanca de llum, verda de boscs,

i de mar blava.

Mar Mediterrani.