El pitjor dia és un enterrament,
vestit de negre lluent
Una església plena de gent,
i un cos estimat confós amb la terra.
I als peus de la creu de pedra,
el teu nom fet sagrament.
I quan jo mori
i en trobem els dos morts,
naixerà una nova vida,
qui sap algun dia.
La mort ha capgirat els meus dies,
i les regnes del patiment al meu cor.
He tremolat, davant el teu fèretre,
escalfred, dolor i enyor.
Memòria, enyor impossibilitat de l'oblit....
Si perdés la memòria viuria,
si abracés l'enyor flairaria l'olor a la vida
d'una mare morta.
Em confonc amb l'impossible oblit.
Amago els meus sentiments,
la tristesa m'avergonyeix
perquè les llàgrimes no puc amagar.
Amago els sentiments,
també els pensaments
Busco al meu interior la meva fortalesa,
però jo encara soc jo
avergonyida trista reservada i callada,
sempre serè jo
mai la tristesa em canviarà
perquè jo soc jo.
