És diumenge des del llit
i no saps quin temps fa a fora.
Mandrosa, vas conquerint l’espai
d’un llit de matrimoni que no escau
al complement ni ofereix resistència
i penses què seria llevar-te acompanyada,
l’alegria de fer el mort quasi flotant
en algun somni, sabent que l’escalfor
d‘un cos dormint et fa de boia.
Només d’imaginar-t’ho ja somrius
quan l’amenaça de pluja sobta el coixí
i et retreus voler tot el que vols, i dius
escoltant-te la veu, que encara té son:
l’amor romàntic alimenta les putes,
l’amor romàntic alimenta les putes.
Però ni amb la repetició t’has convençut.
POEMA D'UN GOS
Jo soc el que t'espera ...
El teu cotxe, que el puc reconèixer entre mil.
Els teus passos tenen un timbre màgic, són música per a mi.
La teva veu és el signe més gran del meu temps feliç
i de vegetades sento la teva tristesa.
Si veig la teva alegria, em fa feliç!
La teva olor es el confident que ets a prop .
Però la teva presència és el que mou els meus sentits.
El teu despertar em desperta.
Dormint ets el meu Déu, reposant a casa, i jo el teu somni.
La teva mirada és un raig de llum, quan m'adono del teu despertar ...
Les teves mans sobre mi, una lleugeresa de la pau.
I, quan tu surts de casa, tot està buit una altra vegada ...
I torno a esperar sempre i sempre ...
Pel so del teu cotxe, pels teus passos,
per la teva veu.
Per tu espero sempre, la teva olor, darrere la porta el teu retorn.
Per teus ulls, per les teves mans.
I així sóc feliç.
Jo sóc el que t'espera.
Sóc el teu gos!
Si algun dia em veus trist,
solament estima’m.
Si em trobes en la fosca solitud,
solament acompanya'm.
Si em mires i no et miro, comprèn-me.
Si no sé què necessito, solament entén-me.
Però si alguna vegada deixessis d’estimar-me,
sol recorda'm.
