diumenge, 30 de gener del 2022

DESTINACIÓ

 

Avui tinc ànsies boges,

de tenir-te en els meus braços

però la distància impedeix el meu desig

només un poema arribarà al teu costat

i en ella s'emporta la meva ànima

per unir-se a la teva.

 

Escriuré poemes cada dia,

no perquè em recordis

sinó per expressar el que t'estimo

et que estranyo a cada minut

que no aquestes al meu costat.

 

Doncs si amb el caminar del temps

arribessis a treure'm de la teva vida i oblidar-me

els meus poemes et faran recordar

quant et vull i t'estimaré fins a la meva mort.

 

Si el temps i la distància ens allunyen

aquesta cruel destinació ens fa sofrir sense remei,

l'amor diví unirà les nostres vides

i no hi ha temps ni distància

que ho allunyi ni un instant.

 

És per això que prenc aquest temps

i en un segon et dic que t'estimo

i aquest segon es converteix en infinit

perquè la meva veritat és estimar-te tota la meva vida

 

No dubtis saber que et vull

amb un sentiment pur i sincer

de vegades la destinació també juga el seu partit

i és que no sap d'amor,

no sap de sentiments

 

Voler estar ara al teu costat i no poder aconseguir

voler els teus petons apassionats i no poder apreciar

voler estimar-te sense poder aconseguir

fan que brolli sospirs i nostàlgies.

 

Avui, matí i sempre t'estimaré

saps que només tu tens el meu cor

saps que només teu sóc, he estat i seré

saps que en aquesta vida

i més enllà de la mort

ets tu la que vaig estimar,

amo i estimaré.

dimarts, 25 de gener del 2022

ME LO DIJISTE, PERO NO TE ESCUCHE


Te quiero.

Te quiero de verdad.

Ya sé que hay otro,

sé porque empezó todo.

 

Quiero que seas quien quieras ser.

Me lo dijiste, me lo dijiste,

pero no te escuche.

Me lo decías cada vez que te preguntaba

que pasa ?, y callabas.

Cada vez que te tocaba,

y tú te apartabas.

 

Por mucho que nos queramos engañar,

nuestros cuerpos no saben mentir.

He igual que nuestras mentes,

Nuestros cuerpos han dejado de mentir

hace mucho tiempo.

 

Llevo años estando hueco,

pensaba que si era sumiso

y lo hacia todo correctamente.

Este dolor, este sentimiento,

de ser un fracasado, desaparecería.

 

Y ahora, estoy atrapado en un cuerpo roto,

en un mundo que literalmente

se está desmoronando,

y en una mente que quiere matarme.

divendres, 21 de gener del 2022

 No quiero ser normal...

no quiero reír sino quiero...

no quiero vivir sin vivir,

no quiero callar,

lo que no se debe callar.

no quiero amigos omniscientes...

no quiero normal ser lo que esperan...

no quiero cosechar lo que siembras,

no quiero más sostener lo que el resto...

 

Vasta de guerras vehementes,

vasta de dioses profetas,

vasta de ver sin verse,

vasta de este egoísmo en el mundo...

quiero de este hastió escapar,

quiero de este tedio poder sobrevivir.

dilluns, 17 de gener del 2022

JOVENTUT

 

Quan som infants és un somni
tenim ganes de créixer
quan som més grans
anem oblidant el plor de néixer
Ser jove passa depresa
i viure és un misteri
i venen els anys a l'esquena
de jovenesa passada la bellesa
Oh joventut |
dins del meu cor el dolç record
com si hagués marxat ahir
són instants de vida
que no tornaren a viure
El temps passa depresa
els creu que quan un es Jove
el temps corre lentament
és el desig de la vida
plena d'il·lusions cada matí
girant els full del calendari
que el cor mai oblidi
el estrip deis dies
de quan érem joves
i ens van convertir en gent gran
els dies passen i no tornen
i mai més retornaran
La joventut com la vida
és promesa del demà
és il·lusió compartida

no pareu mai d'avançar

dijous, 13 de gener del 2022

PENSANDO

Sufro una tristeza

que se bate

contra corriente,

y que hace remolinos

de todos los días vacíos

de mi vida.

Estoy pensando

en domar mi vida.

O darle una nueva historia,

y quizás cambie la tristeza

por una leve esperanza.

No sé cuantos días vacíos

tiene una vida,ni cuantos

remolinos habré de sufrir

para cambiar  mi rumbo,

mi soledad, mi amargura.

Sufro una tristeza

que se bate

contra corriente,

y que hace remolinos

de todos los días vacíos

de mi vida.

diumenge, 9 de gener del 2022

QUE ET PERDONI DÉU ...

Una carícia al vent

estremeix les meves pors,

com cada moment

que sempre et recordo.

Aquest cafè amarg

insípid, fred,

crida la teva absència

vetllant les meves tristeses.

 

Difícil oblidar-te ...

Cremen els meus instints

i si miro al cel

s'entristeix la meva ànima.

 

Si busco raons

que desperti la meva innocència,

la màgia ingènua

sempre vacil·lava, allà estava ...

 

No et culpo,

va ser la meva libido ser

decidit a estimar-te

mentre tu ho arruïnar.

 

Pagament el preu del meu amor

amb la meva intens i noble cor,

assumint mil pesars

demanant a Déu et concedeixi perdó.

 

Aquest cafè té gust

de tu sense gust ni aroma,

no tens perdó

jo difícil ho faria ...

Que et perdoni Déu ...