Escolto la pluja
com cau,
també com llisquen
les gotes.
Per les fulles
dels arbres esclatant
al toll, les meves
llàgrimes
per què no arriba
el Sol.
De cop s'obre la
porta,
esbufega la llar
de foc,
espetega la
llenya,
remunten les
flames.
Es que ara al
veure que entres se m’encén el cor.
Amb el cor ben
encès, se m’encén la passió,
i ara t'acarono
amor meu vora la llar de foc.
Me encanta ese símil entre lluvia y lágrimas, y sol la pasión ardida. Un abrazo. Carlos
ResponEliminaMe alegra que regres por este ya tu blog
EliminaBesos
Belíssimo poema, gostei muito.
ResponEliminaBom fim de semana.
Beijo.
PS: Já não vinha aqui há imenso tempo, mas gostei de voltar. E mais vale tarde do que nunca.
Gracias por tu visita y aportacion
ResponEliminaBesos