dissabte, 27 de juny del 2020

QUIRÒFAN




Tan sols els seus ulls,
els seus ulls miro
mentre em cus
jo només veig els seus ulls,
fitxats en mi
respira, callat
mentre treballa
en silenci.

No miro res més que els ulls
no puc veure el que em cus
ni quan el metall de les pinces
estira i forada, la pell travessa
i de nou estira i forada.

Cus la pell que m'obre sense paraules
les mans actuen amb precisió
i dibuixa amb rapidesa
una nova cicatriu.

dimarts, 23 de juny del 2020

PER A QUI



Si cada dia ve amb afany avorrit
si les hores són un llast.

La vida és una caixa buida
i carrer una presó
Per a qui vivim

Si l'home li falta alè
de fam es mor
L'ànim es trenca
en la vergonya del pobre
Digues, per què vivim

Si en lloc d'ajudar-nos
ens matem
asfixiant l'horitzó
si encara hi ha arbres per talar
si cada dia és una desesperació
i el despertar una absència
que no s'aliena mai
per què vivim.

dimecres, 17 de juny del 2020

YO ESTOY ENFERMO


Yo estoy enfermo,
lleno de soledad,
de ansiedad y angustia.

Como calmar este llanto,
este pesar que amarga mi alma.

Estoy enfermo, si enfermo.
Nadie me entiende,
ni desean escucharme.
Para ellos soy un número,
un historial médico.

No les importa el paciente,
ni su bienestar,
ni mejorar su existencia.

A esa sonrisa que brota como flor
del labio impuro del médico,
que no comprende ni escucha.
A esa sonrisa falsa con la que te atiende,
y repudia si les contradices.
Si les pides él porque,
se cierran y te desatienden
te humillan e insultan.

Para ellos no hay error médico,
si no un paciente problemático,
exigente, pelmazo.

Dentro de poco moriré,
porque no han querido escucharme,
ni dialogar para buscar una respuesta
posible para los dos.

No soy persona, no soy humano,
sino un numero de historial,
un paciente complicado.
Y yo tal vez muera,
pero ellos me habrán matado.