dimecres, 29 de març del 2023

PREFIERO

Yo escojo a los locos,
los sensibles, los ingenuos,
los soñadores, los ilusos.
Yo me quedo con los repudiados,
los heridos de amor,
los que sangran melodías,
los que lloran poesía,
los que pintan sonrisas,
los que todavía creen en utopías.
Me quedo con aquellos
que se atreven a seguir soñando,
propagando la esperanza
e invitando a enamorarse.
Yo me quedo con ellos,
los que no se doblegan
ante la frivolidad y la apatía,
con los que sienten y vibran,
con los que aman todavía.

dimarts, 21 de març del 2023

EN QUE LUGAR

Dime, donde, en que vacío,

no está tu sombra llena de recuerdos;

dónde mi soledad es ella misma,

y no el sentir que tú te encuentras lejos.



En que lugar puedo rehacer mi vida,

y que no me recorcoma la venganza,

la furia, la ira, la rabia.



Dime, donde tengo que vivir

para no recordarte,

y mi ira vaya a tu encuentro.

Y vengarme de tu huida,

destrozando mi vida,

sin tan siquiera con un adiós

dimecres, 15 de març del 2023

DONDE PONGO MI VIDA

 Donde pongo la vida

pongo el fuego de mi pasión

volcada y sin salida .



Pongo en juego mi vida,

y pierdo, y luego vuelvo a empezar

sin vida, otra partida .



Perdida la de ayer,

la de hoy perdida.



No me doy por vencido y sigo,

y juego lo que me queda,

un resto de esperanza .

dimecres, 8 de març del 2023

8 DE MARÇ

Vinc de l'ahir, des del passat ombrívol.

Amb les mans encadenades pel temps,
amb la boca segellada des de les èpoques arcaiques.

Vinc satisfeta de dolors antiquats,
recollits per segles i èpoques,
arrossegant cadenes forjades i indestructibles.

Vinc del fosc del pou de l'oblit,
del buit amb el silenci de la humiliació,
amb la vergonya i anul·lació per ser dona.

Amb la desigualtat a sobre,
amb els fuets del menyspreu.

Amb la por hereditària que ha corroït la meva ànima,
des del principi dels temps.

Vinc de ser esclava per mil·lennis.

Sotmesa al desig del meu raptor, parella, cap o marit.

Esclavitzada sota el poder d'homes cavernícoles,
que encara no han sortit de les cavernes.

Convertida en ofrena de matrimoni de conveniència,
oferta als déus de ritus mil·lenaris.

Venuda al desert,
o bescanviada com una mercaderia.

Vinc de ser apedregada per adúltera.

He estat mutilada a molts pobles,

per despullar el meu cos de plaers.

I en animal de càrrega convertida,
treballadora i paridora de la raça.

M'han violat sense límit,
a tots els racons del planeta,
sense que compti la meva edat madura o tendra,
o el meu color, condició o corpulència.

Devia servir ahir els senyors,
prestar-me als seus desitjos,
lliurar-me, donar-me, destruir-me,
oblidar-me de ser una entre milers.

He estat m'enceba i concubina
d'un comerciant d'esclaves.

Prostitutes encadenades i captives als seus desitjos,
i sempre ha estat igual el meu tractament.

D'uns i altres, sempre captiva,
dependent, sempre capturada i submisa.

Menor d'edat a tots els assumptes.

Invisible a la història més llunyana,
oblidada a la història més recent.

Jo no vaig tenir la llum de l'alfabet
durant llargs segles.

Vaig pagar amb les meves llàgrimes la terra
que havia de cultivar des de la meva infància.

He recorregut el món en milers de vides,
he estat una a una lliurada.

He conegut tots els tipus d'humiliació i de preu,
però gairebé tots porten la marca dels temps.

Uns manegen vides com amos i senyors,
asfixien, empresonen, succionen i arruïnen.

Altres manegen ànimes, comercien amb idees,
espanten o sedueixen, manipulen i oprimeixen.

Uns compten les hores amb el tall de la gana,
travessat al mig de l'angoixa.

Altres viatgen nues pel seu propi desert,
i dormen amb la mort a la meitat del dia.

He recorregut tots els camins,
he esgarrapat parets i assajades disciplines.

Tractant de complir amb el mandat de ser
com ells volen, però no ho he aconseguit.

Mai no es va permetre que jo escollís
el rumb de la meva vida.

He caminat sempre en una alternativa,
ser santa o prostituta.

He conegut l'odi dels inquisidors,
que a nom de la "santa mare Església",
van condemnar el meu cos a la seva inclemència,
de les infames flames de la foguera.

M'han trucat, bruixa, boja, endevina, pervertida,
aliada de Satan, esclava de la carn,
seductora, nimfòmana, culpable dels mals de la terra.

Però vaig continuar vivint,
llaurant, collint, cosint
construint, cuinant, teixint
curant, protegint, parint,
criant, alletant, cuidant
i sobretot estimant.

He poblat la terra d'amos i d'esclaus,
de rics i captaires, de genis i d'idiotes,
però tots van tenir la calor del meu ventre,
la meva sang i el seu aliment.

I es van emportar una mica de la meva vida.

Vaig aconseguir, i en aquest continent deshonrat,
vaig continuar la meva existència, carregada de dolors quotidians.

Negra i esclava al mig de la hisenda,
em vaig veure obligada a rebre l'amo
quantes vegades volgués,
sense poder expressar cap queixa.

Després vaig ser cosidora,
pagesa, serventa, pagesa,
mare de molts fills miserables,
venedora ambulant, curandera,
cuidadora de nens o de gent gran,
artesana de mans prodigioses,
teixidora, brodadora, obrera,
mestra, secretària o infermera.

Sempre servint a tots,
convertida en abella o sementera,
complint les tasques més ingrates,
modelada com a càntir per les mans alienes.

I un dia m'oblidi de les meves angoixes,
un dia em vaig cansar dels meus tràfecs,
vaig abandonar el desert i l'oceà,

vaig baixar de la muntanya.

Vaig travessar les selves i confins,
i vaig convertir la meva veu dolça i tranquil·la
en botzina del vent,
en crit universal i embogit.

I vaig convocar la vídua, la casada,
a la dona del poble, a la soltera,
a la mare angoixada,
a la lletja, a la recent parida,
a la violada, a la trista, a la callada,
a la bella, a la pobra, a l'afligida,
a la ignorant, a la fidel, a l'enganyada,
a la prostituïda.

Lluitar per la vida cap home no ho farà.

dimarts, 7 de març del 2023

ESCRIBO

Escribo con los pensamientos,
con el alma atravesada,
con el suspiro lleno de sentimientos.

Escribo por la urgencia
de hacerte llegar unas palabras.

Escribo por la vida
que nos hace sentir hasta la muerte su punzante palabra rabiosa.

Escribo por este malestar,
una sensación rebelde que invade mis pensamientos.
Por la locura de querer contarlo al mundo
y allí liberarlo del ultraje,del engaño, de la palabra, mal empeñada.

Escribo contra la prepotencia del deseo de dentro de mi,
que se ensaña contra mi alma y mis recuerdos.
Escribo porque si no me salen por la boca las imágenes de dentro.

Escribo como soy cuando me atacan las palabras,
libre, indiferente, irreverente.
Escribo como soy cuando me enfrento al enemigo:
seguro, íntegro, implacable.

Escribo porque no me queda más remedio,
no tengo otra salida.
Escribo porque sí,
escribo porque me da la gana.

Escribo para llorar, para callar.
Escribo para intentar vivir.