Jo no vull un ganivet en mans de la
pàtria.
Ni un ganivet ni un rifle per a ningú.
La terra és per a tothom, com l'aire.
M'agradaria tenir mans enormes,
violentes i salvatges,
per arrencar fronteres una a una,
i deixar de frontera només l'aire.
Que ningú tingui terra, com es té vestit.
Que tots tinguin terra com es té aire.
Agafaria les guerres de la punta
i no deixaria una al paisatge
i obriria la terra per a tots com si fos l'aire ...
Que l'aire no és de ningú, ningú, ningú
...
I tots tenen la seva parcel•la d'aire.
Els mals sembradors van caient traçats
per la cintura en dos trossos de carn
amarga,
aixafats sota el crit dels pobles.
De cada os, de cada dona ferida,
surt un ganivet cremant, tallant braços
dolents.
I sobre braços, cuixes, caps despreses
va creixent l'onatge de pau, de bona pau,
pau comprada amb negres monedes de dolor,
però pau, companys, pau, germans, pau
bona,
fresca i onminiscente com un aire, un
núvol
d'estrelles aventadas per un àngel de
foc.
