RECOR D'UN POBLE

Eren camins on la pols bordejava les eres,

i l'olor de poble omplia els narius.

D’aquells nens que amb espardenyes,

corrien amunt i avall sense horari ni preguntes.

Les bicicletes els duien lluny,

al costat d’aquell roure on jugàvem,

on la imaginació els portaven.

I si la calor els deixava sense alè,

el safareig era ple d’aigua fresca

per remullar-nos entre esquitxades.

I tot era fàcil, no hi havia problemes,

ni perills, ni causi cotxes.

Sols els lladrucs del gossos,

alguna ovella i mes ella cabres.

Dies que tornen, i tornaran,

cada estiu, mentre hi hagi infants,

a un poble quasi despoblat.

Però que tampoc s’obliden,

per cada estiu es una experiència diferent