NINGÚ ESTÀ SOL/ DE NIT TOT SOL

NINGÚ ESTÀ SOL

En aquest mateix instant
hi ha un home que pateix,
un home torturat
tan sols per estimar
la llibertat. ignoro
on viu, quina llengua
parla, de quin color
té la pell, com
es diu, però
en aquest mateix instant,
quan els teus ulls llegeixen
el meu petit poema,
aquest home existeix, crida,
es pot sentir el seu plor
d'animal assetjat,
mentre mossega els llavis
per no denunciar
als amics. Sents?
Un home sol
crida lligat de mans, hi ha
en algun lloc. ¿He dit només?
No sents, com jo,
el dolor del seu cos
repetit en el teu?
¿No et brolla la sang
sota els cops cecs?
Ningú està sol. ara,
en aquest mateix instant,
també a tu i a mi
ens tenen lligats de mans.


DE NIT TOT SOL

Tot i que els teletips i les ràdios
i milers de cartells i diaris
segueixin amb la notícia fins cansar-
algú -potser els homes humiliats
d'Amèrica i el món o els poetes
o el perseguit que acull encara
a l'esperança com a un nen malalt
algú sent una remor de nit a soles
que li impedeix dormir que va rosegant
el seu pit en inquietud entre els llençols
una remor apagada que persisteix
en el somni després quan ja atorguen
repòs mes no pau els barbitúrics
i que no cessa i creix a tal el ritme
desbocat d'un tren que s'acosta
i llavors és quan apareix l'home
vestint la camisa plena de sang
llavors és quan el que va ser dubte
ressona entre trets i és certesa
i arriba el sobresalt en despertar
llavors quan torna aquest fantasma.