ESGARRAPANT ELS ULTIM DIES D'ESTIU

Descalçats,els últims dies d'estiu,
amb una grapada de records,
de calor i lluna plena.
Van fent polsims les petjades
de la primera setmana de setembre ...

Les platges seguiran arrupint les ones,
la sorra jugant a la riba, i a la tauleta
el rellotge que fa adormir,
tornarà a rugir com un batec infernal.
Quan a les 6 del matí anunci de nou l'abatuda.
El dilluns de nou a la jungla



UN D'AQUEST ESTIUS

I ha estat d'un aquest estiu,
entre molts bonics estius.
Quan la pols s'alça i dansa,
i el cel és un fullatge blau,distant.

I llavors va ser quan va venir amb les brises
que s'aixequen dels rierols i de la seva petxina,
la qual cantava la cançó de l'estiu.
La cançó de herbes seques i aromàtiques,
que amanyagaven, quan al meu costat.
La sentia com una terra que respira,
i com un somni de pòl·lens i estrelles
que rellisquen tèbies per la pell i les mans.