CARDIOPATIA

Poema dedicado al día mundial de las cardiopatias congénitas.

Me duele el corazón.

Pobre corazón fatigado y tierno.

Te apoyas en mí, como si fuera

el último arrimo que aún conservas.

Esta arritmia que me crucifica todos los días.

Los pequeños soplos entre horas,

el insomnio típico de este mal.

La presión que ejerce una vida sin opciones.

Permíteme que recoja entre los dedos

las horas y la vida.

Pobre corazón. Corazón mío.

Eres mi corazón que late con ansiedad.

Y sólo sé mirarte.

Ahora noto como es tu corazón el que golpea

mi pecho.

Sin poder acariciarlo.

¿Será la muerte quien me libere de éstos problemas?

Y todo resulta incierto…fugaz.

L’ALBA

El sol fa la seva sortida lentament.

Abocant la seva bellesa per tot el cel,

vessant milers de colors a l'infinit.

El seu color groc, el seu cel il·luminat.

Els seus rajos que em causen una nostàlgia

i una immensa alegria.

Els ocells preparats per a un nou dia,

cantant amb alegria.

Els arbres i les flors preparats per contemplar la bellesa,

preparats per contemplar un nou dia.

Que bell és quan el sol fa la seva sortida amb alegria,

i ens salva de la foscor infinita.

Quan el sol ens transmet el seu raig d'esperança,

la seva bellesa o el seu centelleig d'amor i tendresa.

VENJANÇA

Dolça venjança que recorre per les meves venes
per aquesta mirada tendra plena d'hipocresia,
ara tu me les paguessis,
el teu silenci es fa etern, juro venjar-me,
per aquest sofriment que vas causar en aquest cor,
va fregir i tendre ple d'amor,
però el teu solament ho vas alimentar d'odi i dolor,
ara amb un càstig infernal, mil dimonis somiessis,
la teva ment es bloquegés i la teva en l'esplèndid descaso moriràs,
et destrossés la vida i no et deixés lliure
fins que t'inclinis davant la meva.

Aquest jurament solament va per a tu,
aquest sofriment en la vida el sofrí.

Sentir per tu, ja que solament ets una persona
sense sentiments que solament és preocupes per tu.

Aquesta venjança aquesta plena d'odi, rancor,
menyspreu, horror, de temor,
espero que la gaudeixis així com jo la gaudeixo.

Tu ets el meu destructor
odio la teva cara d'innocència
però seràs humiliada
per la meva grandesa.

EL MEU ESTAT

Avui he revisat el meu estat,

perquè és probable,

que alguna cosa no camini bé.

Abans manejava els teus petons per milers,

i avui solament de deu en deu.

Les vendes de les meves propostes d'amor,

van en caiguda.

Ja no t'importen les meves ofertes,

et noto distreta.

Sense recurs m'he quedat,

i la caixa està buida.

Que llàstima haver de baixar

les cortines d'aquest negoci tan antic,

ja no pot vendre.

Tu la meva clienta principal,

a un altre negoci fas la teva comanda.

Sembla que t'atenen més ràpid,

i a sobre a domicili.

El meu passiu és exorbitant,

gens queda del meu actiu.

Del meu patrimoni net,

tot s'ha perdut.

Com sofreix el meu cor,

al banc del teu amor.

El meu compte has tancat,

vint anys viscuts ,

solament em queda...

cartes....papers i oblits.

Ah... m'oblidava,....

els impost de les teves promeses,

ja estan vençuts.

MIEDO (1995)

Tengo miedo
a la muerte.
Tengo miedo
a la vida.
Tengo miedo
a todo.
A un futuro incierto,
a una vida
sin destino,
y sin ningún sentido,
más que la muerte
como tal.

COM HE SABUT (1995)

I ara sóc mort.
He viscut la vida,
bé o malament.
Com he pogut.
I com he volgut.
Us he estimat
com he sabut.
He donat la meva amistat
a qui la volgut,
i a tots els qui he conegut.
Ara és la meva hora, Déu em crida.
Adéu amics, a tots us he estimat,
bé o malament.
Com dolçament he sabut.

AHORA

Ahora que la alegría se me instala,

puedo dormir en paz y ver mis ojos

que han dejado de llorar.

Ahora, que la soledad y la tristeza

se han desvanecido de mi vida.

Aunque mi seguridad se diluya o tiemble,

mi espíritu me hace avanzar

como a un perro aterido y hambriento.

Ahora que la libertad se me instala,

quiero gritar al viento.

Aunque no me escuche nadie.

Ahora que mi seguridad se me instala,

me dispongo a vivir mi vida.

La que me arrebataron.

Sin miedo de perder porque no tengo nada.

Ahora que mi  ilusión se me instala,

no quiero volver a perder.

Seré fuerte, ni un solo pensamiento

ni recuerdo, por pequeño que sea en mi mente.

Me pregunto quién me ha dado esa fuerza,

la valentía se me instala en el corazón.

DIA DE PLUJA

Escolto la pluja com cau,

també com llisquen les gotes.

Per les fulles dels arbres esclatant

al toll, les meves llàgrimes

per què no arriba el Sol.

De cop s'obre la porta,

esbufega la llar de foc,

espetega la llenya,

remunten les flames.

Es que ara al veure que entres se m’encén el cor.

Amb el cor ben encès, se m’encén la passió,

i ara t'acarono amor meu vora la llar de foc.