Escolto la pluja
com cau,
també com llisquen
les gotes.
Per les fulles
dels arbres esclatant
al toll, les meves
llàgrimes
per què no arriba
el Sol.
De cop s'obre la
porta,
esbufega la llar
de foc,
espetega la
llenya,
remunten les
flames.
Es que ara al
veure que entres se m’encén el cor.
Amb el cor ben
encès, se m’encén la passió,
i ara t'acarono
amor meu vora la llar de foc.
A chuva a despertar criatividade!
ResponEliminabj
A chuva a despertar criatividade!
ResponEliminabj
El invierno y sus guiños a ala añoranza. Muy bueno
ResponEliminaUn abrazo
Muchas gracias.
EliminaTu que lo lees con buenos ojos.
Besos