dimarts, 13 de febrer de 2018

L’ALBA



El sol fa la seva sortida lentament.
Abocant la seva bellesa per tot el cel,
vessant milers de colors a l'infinit.
El seu color groc, el seu cel il·luminat.
Els seus rajos que em causen una nostàlgia
i una immensa alegria.

Els ocells preparats per a un nou dia,
cantant amb alegria.
Els arbres i les flors preparats per contemplar la bellesa,
preparats per contemplar un nou dia.

Que bell és quan el sol fa la seva sortida amb alegria,
i ens salva de la foscor infinita.
Quan el sol ens transmet el seu raig d'esperança,
la seva bellesa o el seu centelleig d'amor i tendresa.

6 comentaris:

  1. Hola Anna.. Diuen que el sol es la font del univers, els nens ja ho canten des-de petits.. Sol, solet, vine a veure'm, vine a veure'm, que tin fred..
    Una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per ser fidel al meu blog.
      Petons

      Elimina
  2. É lindo no seu iluminar e inspirou a poetisa num belo poema!!!bj

    ResponElimina
  3. M'encanta despertar.me a l'alba i mirar com neix el dia,

    petons

    ResponElimina