Potser aviat moriré,
ningú recordarà el meu nom,
ni a la tomba on reposaré,
Uns diran: "Era un bon caballer",
altres murmuren, "un sinvergüenza,
un retrat de la dualitat,
en la memòria, una contradicció intensa.
La meva pàgina es tancarà,
sense rastre del meu pas,
la vida seguirà amb el seu ritornell,
el sol sortirà, i es pondrà, sense compass.
He viscut en l'angoixa i el dubte,
amb por del que va i del que vindrà,
oblidant-me de la meva essència,
escoltant veus que no em deixen ser qui sóc.
I així, per què he de temer?
Si l'absència és el meu llegat,
un murmuri en el vent que passa,
un record que s'esvaneix, en el temps, es perd.
Creo que esta semana hemos coincidido en hablar de lo mismo, lo poco que somos, lo poco que dejaremos tras nuestro paso.
ResponElimina