A LA VORA DEL SOMNI

A la vora del somni, un mur s'alça,

silenci pesat, xiuxiuejos d'esperança.

Amb mans tremoloses, davant d'ell m'atur,

preguntes xiuxiuegen, l'ànima es troba en dolor.

Val la pena escalar aquest mur,

o sempre ha estat aquí, com ombra, als meus peus?

En l'eco de la por, el batec ressona,

la veu dels meus somnis, una llum que no frena.

Amb cada pas incert, el cim s'apropa,

desafiant l'abisme, el dubte s'apodera.

Poc o molt, el que tingui a la mà,

és força i coratge, el meu destí és aviat.

Així que decideixo escalar, trencar el silenci,

darrere de cada maó, un nou començament.

Perquè en la lluita ardent, l'ànima es forja,

i el mur es trenca quan el cor esclata.