FA TEMPS QUE ESTIC SENSE ESTAR

Fa temps que camino entre ombres,

on la llum és un record llunyà,

els dies es fonen en un núvol gris,

i el cor, un ecosistema de silenci, s'atura.

Les estrelles han perdut el seu brill,

la il·lusió, un murmuri que es fon,

i l'ànima, com un riu tranquil,

flueix sense rumb, sense un destí definit.

Busco el color en la rutina,

un raig de sol que acariciï el rostre,

però la vida es presenta com un quadre,

on les pinzellades han perdut la seva força.

Potser és hora de despertar,

d'escoltar noves veus que xiuxiuegen al vent,

de deixar que el cor torni a cantar,

i redescobrir la màgia del present.

Si alguna cosa et mou, no ho dubtis,

mira al teu voltant amb ulls nous,

la bellesa pot amagar-se en els detalls,

i potser, un dia, el teu somriure tornarà a brillar.