La Nit de Sant Joan – L’aufàbrega

 

 

Aquesta mata olorosa

de la nit de Sant Joan

llença flaire, silenciosa,

entremig de la bravada

de la nit incendiada

per tants focs que es van alçant.

 

Entremig dels núvols roigs,

el cel blau i les estrelles;

entremig dels crits de goig,

remoreig de fontanelles,

i entre el baf esbojarrant,

una flaire es va escampant

fresca, suau i candorosa:

les aufàbregues la fan:

són les mates oloroses

de la nit de Sant Joan.

 

Donzelles enamorades

d’un nuvi esdevenidor,

escabellen les aufàbregues

perquè facin més olor.

 

L’aufàbrega escabellada

és un encenser violent

que llançant la flaire enlaire

augmenta l’encantament.

 

Quina olor més fresca i forta,

ara que els focs ja se’n van!

Sant Joan, obriu la porta

perfumada de Llevant!

 

I en el matí d’aures blanes

l’aufàbrega trobarà

altres aromes germanes

que la nit fan oblidar.

Autor : Joan Maragall, 1897

Solstici d'Estiu

 

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,
a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.

 

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i amb turpituds, anhels i defallences,
humanament, entre brogit i angoixes,
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

 

En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.

Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.

 

            

 

               MIQUEL MARTI POL

LOS RECUERDOS

Paseando por tus calles.
Me abrazan los recuerdos,
estoy en un autodestierro,
escapando de aquel pasado.
Al centro la plaza y su fuente, esplendorosa.
¡Allí celebramos, tantas cosas!
Aún está el naranjo, cómplice de travesuras.
Mi ciudad es como un pueblo.
Puedes contar su historia,
y describir a sus gentes.
Honestas, guerreras, trabajadoras.
Hay hogares, amor, de familia,
de niñez, adolescencia florida.

Eres intensa, adornada por secretos,
aromas, sabiduría, y sueños truncados.
Evoco tiempos pasados, instantes,
y esos besos a escondidas.
Eres yo, yo soy tú.

¡Gracias por ser mi ciudad querida!

EM NEGO

Amago els sentiments,
també els pensaments

Busco al meu interior la meva fortalesa,
per trobar el meu jo encara.
Si soc jo.
La tristesa m'avergonyeix,
soc reservada i callada,
sempre soc jo
mai la tristesa em canviarà
perquè jo soc jo,
encara que les llàgrimes no puc amagar,
o és que he canviat tant
que ja no soc jo i em nego a admitir.ho

MALTRACTAMENT

Es lleva d'hora,
sentint els seus crits, en el fons del seu cor odi,
té el teu nom escrit,
et fas anomenar pare,
res li falta a la teva filla,
però li falta afecte, amor, comprensió.
Tu sincerament, no tens perdó,
li fractura alguns ossos,
i a més el cor,
ella camina sola al fons de l'abisme,
tu arribaràs a vell, i seguiràs sent el mateix,
així vols que la teva filla et recordi
com a pare violent i maltractador.