Es lleva d'hora,
sentint els seus crits, en el fons del seu cor odi,
té el teu nom escrit,
et fas anomenar pare,
res li falta a la teva filla,
però li falta afecte, amor, comprensió.
Tu sincerament, no tens perdó,
li fractura alguns ossos,
i a més el cor,
ella camina sola al fons de l'abisme,
tu arribaràs a vell, i seguiràs sent el mateix,
així vols que la teva filla et recordi
com a pare violent i maltractador.
Hello, Anna! Thank you for your poems!
ResponEliminagracias por tu visita y aportación en el blog
Eliminacuídate mucho
La violencia intrafamiliar que debe condenarse. Saludos. Carlos
ResponEliminaGracias por tu comentario.Totalmente de acuerdo contigo.Saludos
Eliminapassando, visitando, bom fim de semana Anna:)
ResponEliminaСпасибо за посещение блога
ResponEliminaмне в твоем не дает оставить комментарий