Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llença flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.
Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les aufàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.
Donzelles enamorades
d’un nuvi esdevenidor,
escabellen les aufàbregues
perquè facin més olor.
L’aufàbrega escabellada
és un encenser violent
que llançant la flaire enlaire
augmenta l’encantament.
Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se’n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada de Llevant!
I en el matí d’aures blanes
l’aufàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.
Autor : Joan Maragall, 1897
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada