Avui tinc ànsies boges,
de tenir-te
en els meus braços
però la
distància impedeix el meu desig
només un
poema arribarà al teu costat
i en ella
s'emporta la meva ànima
per unir-se
a la teva.
Escriuré
poemes cada dia,
no perquè
em recordis
sinó per
expressar el que t'estimo
et que
estranyo a cada minut
que no
aquestes al meu costat.
Doncs si
amb el caminar del temps
arribessis
a treure'm de la teva vida i oblidar-me
els meus
poemes et faran recordar
quant et
vull i t'estimaré fins a la meva mort.
Si el temps
i la distància ens allunyen
aquesta
cruel destinació ens fa sofrir sense remei,
l'amor diví
unirà les nostres vides
i no hi ha
temps ni distància
que ho
allunyi ni un instant.
És per això
que prenc aquest temps
i en un
segon et dic que t'estimo
i aquest
segon es converteix en infinit
perquè la
meva veritat és estimar-te tota la meva vida
No dubtis
saber que et vull
amb un sentiment pur i sincer
de vegades
la destinació també juga el seu partit
i és que no
sap d'amor,
no sap de
sentiments
Voler estar
ara al teu costat i no poder aconseguir
voler els
teus petons apassionats i no poder apreciar
voler
estimar-te sense poder aconseguir
fan que
brolli sospirs i nostàlgies.
Avui, matí
i sempre t'estimaré
saps que
només tu tens el meu cor
saps que
només teu sóc, he estat i seré
saps que en
aquesta vida
i més enllà
de la mort
ets tu la
que vaig estimar,
amo i estimaré.
