La meva ànima buida avui sent fred,
mentre cansada plora en silenci.
Mancada de somnis, plena de ressentiments.
Mentre un cos aclaparat pels records,
descansa en la foscor d'aquest quart malmès .
Un cor oprimit per l'oblit, una vida buida,
sense sentiments.
On no li importa gens, on ja no creu en res ...
Avui a arribat a ser això, només un cos.
Amb un cor latent, però sense cap sentiment.
On la meva ànima manca perduda,
on la meva ànima és fosca,
on ja res importa ......
diumenge, 23 de maig del 2021
ÀNIMA BUIDA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gracias, Anna!
ResponEliminaGracias a ti por tu paso por el blog y dejar tu huella
Eliminacuidate mucho
Besos
Un poema que me parece donde expresas sentimientos un tanto negativos.
ResponEliminaSaludos.
Gracias por tu paso por el blog y dejar tu huella
Eliminacuidate mucho
Besos
Hay momentos que no sentimos ni el alma, menos los sentimientos. Un abrazo. Carlos
ResponEliminaGracias a ti por tu paso por el blog
ResponEliminacuidate mucho
Besos