URGENCIES

 

Ara que puc pensar una estona

ara que no puc fer res.

 

La mirada mig perduda

damunt les rajoles blanques

pacífic, reposat,

soc lluny del meu cos que ara reposa

i en duen de la mà del pensament.

 

No se quanta estona estaré aquí

ni qui n’empeny fora

a lluitar contra el dolor

però ja fa estona que soc lluny d’aquí

aquest fred gèlid de parets blanques

en el passeig dels núvols tendres

deixa’n ara sentir l’olor del silenci.

                                 1987