DESESPERADA

Avui ja no vull viure

avui ja no vull respirar

avui ja no vull sofrir

solament vull morir-me

estic cansada de plorar

estic farta de sofrir

ja no vull estar en aquest maleït món

em dol cada segon

que passa i res bé em passa

com em volgués morir

no vull seguir sospirant tristesa

odio tallar-me i que els meus problemes

solament se m'oblidin per un instant

odio que ningú em vulgui

odi que a ningú li importi

si em faig mal com volgués matar-me

i així no obria més dolor

com volgués que la meva vida fos diferent

com volgués ser feliç

volgués que em volguessin i que em donessin amor

no entenc per què a mi em toco sofrir

odi sofrir mentre els altres riuen

odi seguir vivint no sento ganes de riure

avui no sento ganes de viure

la meva vida està plena de dolor

odio seguir aquí sense poder ser feliç

com vull un àngel amb ales

que em porti fins al cel pel meu viure

és com quan res aquesta dolça tot amarga sap a dolor

la meva vida és com una pluja sense l'arc de sant Martí de colors

és com un cel sense sol i sense núvols

com una nit sense estels ni lluna

com una cançó sense lletres ni música

és com una flor sense pètals ni fulles

és com una paleta de gelat sense sabor i color

com una carta sense paraules i signa la meva vida

és així a la meva vida li falta amor felicitat dolçor afecti diversió

aventures amistat Però a la meva vida li sobra tristesa

depressió dolor amargor odio sagni puntades i cops en el cor

i moltes coses més odio viure en aquest maleït món

com volgués que quan jo dic que sofreixo de depressió

correguessin ànsia a mi i em consolessin però no els importa si sofreixo

com volgués que la meva mama em donés amor en lloc de renyar-me

i dir-me coses que em dolen en el cor

com volgués que em deixessin de criticar

per les coses que faig malament i les que és que per què jo haig de sofrir

com volgués que em recolzessin

però no en lloc de ser això em diuen boja i em jutgen

aquí records de dolor i felicitat que no se m'obliden

però dolen i molt m'agafen dany i no desapareixen

com volgués sortir a buscar la felicitat

però no la meva mare no em deixa sortir

odi estar tancada em causa depressió profunda

l'única cosa que em manté en peus és la música

adoro tancar-me a la meva cambra i escoltar música em fascina cantar

com volgués que la meva vida fos tan dolça com la sugre

però va haver de ser tan agra com la llimona i tan amarga

hi ha vegades que em vull morir

m'agradaria ser feliç m'agradaria no tenir problemes

m'agradaria que no hagués passat tot el que pas

però ell hi hagués no existeix m'agradaria tornar a néixer per canviar la meva vida

però no es pot, així em toco viure per desgràcia recordo

l'amarga i freda que va anar la meva infància

i record el dur de viure ara

com volgués que la meva vida fos increïble

però no és possible em conformo viure sense dolor i sense tristesa

perquè a la meva toco sofrir de tots els meus germans

perquè a mi em tub que tocar no és just

com vull morir-me perquè acabin tots els meus problemes

ja no vull viure més em dol estar aquí

vull morir no suporto estar aquí

perquè sempre que em diuen alguna cosa dolent em dol

i no puc evitar plorar

com volgués riure en lloc de plorar

com volgués no tenir cor

odio la meva maleïda vida...

l'odio amb tot el meu cor

de gens segueix seguir vivint

si res bé em passa

vull suïcidar-me per ja no sofrir

solament vull no seguir vivint

odi seguir així em dol, odi que ningú m'escolti

que els valgui el que els dics vull sortir de la meva casa

odio estar a la meva casa volgués escapar i buscar la meva felicitat

però no tinc tanta por al fet que el meu pla fracassi i sigui pitjor

vull sortir d'aquesta maleïda depressió que va amb mi

volgués la felicitat eterna volgués un milió de raons

per seguir vivint però solament obtinc milers de raons

per llevar-me la vida i molta tristesa

vull morir vull acabar amb tant dolor

com volgués que cada vegada que jo plorés

i em tallés s'acabés el dolent però solament es va per un instant

perquè vaig haver de néixer jo odio haver nascut

odi que la meva mare digui que sóc pitjor que el diable

odio seguir sofrint ja em vaig donar per vençuda

ja vaig comprendre que la vida no és com un conte de fades

la vida és com un laberint sense sortida

els segons semblen hores i els dies semblen mesos

i tot se'm fa mil anys

odio seguir vivint penso que em vull morir

però en la realitat vull ser salvada

vull un àngel amb ales

que sàpiga volar i aterrar

que sàpiga treure'm un somriure

quan jo em doni provinguda

que ompli els meus dies amb felicitat

LA SIDA

El cos es fa malbé en agonia,

perden l'esperança i valentia,

llàgrimes, sanglots i laments,

sobre la mort dia a dia.

Cuida la teva vida i la dels altres,

del virus letal, cruel malaltia,

que t'ho transmeten a l'estimar,

quan no et saben cuidar.

Lluita, no et donis per vençut,

si la ferida et fa sagnar

jo t'ofereixo la meva mà per caminar,

en el meu cor tindràs lloc.

No tinguis por, aprèn sobre la sida,

la ignorància és la que contamina,

la millor defensa és la prevenció,

i comptar amb bona informació.

HUÉRFANO

La vida es tan libre,

que de la felicidad estoy expulsado.

La tierra está tan llena, pero mucho más vacía,

Me siento en silencio, mientras todos los ojos me miran.

El mundo esta lleno, y yo solo.

Todos tenemos refugio, pero no tengo casa.

Todo el mundo se cuida, voy descuidado,

Se burlan de mí, ni tristeza se detecta.

Todo el mundo está feliz, pero yo triste,

por qué el mundo me tratan tan mal.

Estamos todos bien educados, pero me siento ignorado,

Todo el mundo está comiendo, pero no tengo comida,

y de mi se ríen, es tan grosero.

Y sin embargo, me llaman por nombres,

me llaman a un vagabundo, lo sé.

Y dicen que todos nombres que se les ocurren.

Somos iguales, pero yo no siento dolor.

Yo sé que mañana volverá a nacer.

Al aire libre en días soleados.

Pero nadie sabe que el sol nunca brilla para mí.

EL FIN

Mientras el viento acaricia su cuerpo,

un suspiro revela el dolor en su pecho.

Su mente en silencio  gritaba,

no busca respuestas,

solo quiere olvidar .

Solo quiere vivir

su fragil y dèbil cuerpo.

Lentamente debilitado moría,

y en una estrella en el cielo muy pronto se convertirá.

Al fin con esfuerzo  para ella ya no hay pena...

hay olvido.

LES MEVES ESCOMBRARIES.

Què és la poesia sinó articular paraula,

metàfores i adjectius.

És expressar un sentiment,

però si no són veritables, no valen gens.

Són simples idees sobre un paper perdut.

Poesia, les meves escombraries pels altres.

És tant bonica com innecessària,

perquè a pocs els importa si em sentia trista

o plorava per l'absència de ser volguda.

Tot és passat i el passat és porqueria.

És en va l'espera, quan diuen:

"ho llegiré després", tots ho repeteixen.

Tot queda en el buit, tot és en va,

perquè de les meves mans a les seves,

i de les seves a les escombraries.

La meva poesia oblidada com s'oblida

quan vas començar a caminar.

Tard em vaig adonar que ningú llegia les meves escombraries.

Que els somriures només em mostraven simpatia per pena,

i no perquè els agradava el que els donava.

Esperaven al fet que n'anés, per riure's a la meva esquena.

Vas ser el malson més horrible,

solament és un mal somni.

Trobés millors il·lusions per al meu futur,

perquè era real que ningú volia

els meus versos ni la meva poesia.

Per a ells solament era escombraries

escrit l'any 1997

CADA MATÍ, EM CUIDA LA POESIA

El teu nom i la teva absència

és em clava a la memòria.

Cada matí, em salva la poesia.

De morir-me, d'enfonsar-me, derruir-me

Vague en la negra núvol que sempre està al meu cel,

del buit i de la por que encerclà la meva vida.

Em salva la poesia,

de les nits terribles,

de les hores fosques,

dels dies obsolets,

dels records.

Dels oblidats

enterrats en silenci.

Del dolor de la teva absència.

Cada matí, em salva la poesia.

M'aixeca d'entre els negres núvols

que sempre estan al meu cel,

del buit i de la por que gebri meva vida.

REFUGIADA

Mirada cansada,

mirada desperada,

de ver penurias

y tantas desgracias.

Alma muerta,

perdida la esperanza

busca la salida

de tanta tristeza

y vivir tan angustiada.

La comida escasea,

fronteras cerradas

por enormes redes.

Las balas se acercan

casi lo atrapa,

decide subirse

en aquella barca.

La mar cargada de víctimas

otros que ha decidido subirse

las feroces oleadas

no tienen piedad y bruscas

golpean la sencilla barca

las corrientes la mueven atrapada

donde la muerte la encuentra.

escrito en 1997

CAMINO AMARGO

Hace días la vi llorar

la hacen sentirse inferior

por el defecto congénito

pero es grande su corazón.

Tú has nacido con tu cruz

grabada sobre tu espalda

lo mismo que Jesús

tienes que saber llevarla ;

los caminos de la vida

son duros y muy largos,

y a ti te ha tocado andar

el más triste y amargo caminar,

pues vivimos en un mundo

que no hay humanidad

y sólo somos felices

humillando a los demás.

Tienes que mirar adelante,

nunca mires atrás;

siempre hay  gente buena

que nos quieren ayudar.

Tú no le guardes rencor

por el daño que te haga,

ábrele tu corazón,

ofrécele tu amistad

sin pensar si la merece

a aquel que tanto nos hiere,

de justos es rectificar

y de humano equivocarse,

y de humilde es perdonar

a los que daño nos hacen.

PENSAMENTS

1

Dóna'm la mà

tan fort

que el meu cos pugui sentir,

la mort

mentre em fas creure que sóc viu encara

2

Atura't.

Aquí s'acaba la història.

Amb uns segons de diferència

hem passat de tenir la bossa plena,

a tenir-la buida.

De tenir amor, a tenir rancúnia.

De tenir ganes, a perdre-les.

Quina valentia la teva

de matar-me d'una sola estocada

quan més confiança et feia.

Atura't.

Ja res em queda.

Fins i tot les llàgrimes

van decidir oblidar-te,

i marxar lluny on la por

no fos la meva guia per viure.

Atura't i pensa.

Això és el que volies?

Doncs, mira,

t'ho has servit amb safata,

en la mateixa que un dia

et vaig regalar l'ànima,

i ara em tornes les seves engrunes.

3

Amb el silenci,

m'acarones amb la mirada

en el silenci,

t'observo amb els dits,

la teva essència em captiva

en el silenci,

s'ha boreixo les teves paraules

escolto el batec de la vida

i l'emoció compartida.

4

Camino, m'aturo i inspiro.

Records entre passejades,

perduts en els perfums

dels vells temps.

I pensem en el passat,

i vivim en el present,

i creixem cap endavant,

i forment la nostra ment.

Moments viscuts,

un gra de la nostra història

de les nostres vivències

de la nostra existència

la nostra pròpia vida

que ens queda escrita

en la nostra memòria.

Quin plaer és la vida

que ens fa viure amb bondat,

però que a poc a poc ens priva

la nostra societat.

5

Sentiments viscuts

en el record

i la ràbia sostinguda,

pena, el neguit de la tristesa

i de la impotència

socórrer a l'oblit

per no reviure

els passats dolguts

que ens fan viure.

A TI

Quisiera encontrar palabras

para expresar lo que siento

y por mucho que busco

no las encuentro.

En ti he puesto mi cariño,

mi ilusión y mi esperanza;

contigo lo todo tengo

y no encuentro en falta nada.

Yo quiero ser para ti

el oxígeno de tu vida.

Pido a Dios que no me faltes

que sin ti no soy nada,

sin ti ilusión no tengo

ni alegría ni esperanza.

Tú eres la luz de mi día

tú eres risa eres llanto,

eres sol eres pena y alegría .

para mí eres la estrella

que va guiando mi vida,

si algún día me faltaras

yo sin ti me moriría

como muere el roció

cuando nace un nuevo día.

Si algún día te cansaras

de estar a la vera mía

no quiero que te lo calles,

quiero que me lo digas;

quiero que tengas presente

que yo lo comprendería

por que soy una carga para ti,

y viéndote a ti feliz,

también feliz yo sería.

Gracias por lo que me has dado

Gracias por seguir a mi lado.

VIURE DE GALLEDES D'ESCOMBRARIES

El vent bufa fort aquesta nit

i és vent fred

i penso en els nois

del carrer.

Espero que alguns tinguin

una manta o flasada.

Quan estan al carrer

és quan t'adones que tot té amo.

I que hi ha panays amb tot.

Així és com funciona la democràcia:

Agafes el que pots,

intentes conservar

i afegir alguna cosa

si és possible.

Així és també com funciona

la dictadura.

Només que un esclavitza

i l'altra destrueix als seus desheretats.

Nosaltres simplement ens oblidem

dels nostres.

En qualsevol cas és un vent

fort i fred

DECIDEIX-TE

D'amagat , què és el que hi tens,

a la darrera mirada?.

Tems, potser,

que jo pugui desvetllar

el que guardes

amb aquells records 

dels teus passos per la terra.

Por i desig.

D'una certa incertitud,

m'implores perquè vingui acompanyar.te.

I quan tens tot el meu oferiment,

tancas les portes.

I aquest aire vacil·lant,

et te immòbil

entre l'ansià i la por.

Decideix.té.