LES MEVES ESCOMBRARIES.

Què és la poesia sinó articular paraula,

metàfores i adjectius.

És expressar un sentiment,

però si no són veritables, no valen gens.

Són simples idees sobre un paper perdut.

Poesia, les meves escombraries pels altres.

És tant bonica com innecessària,

perquè a pocs els importa si em sentia trista

o plorava per l'absència de ser volguda.

Tot és passat i el passat és porqueria.

És en va l'espera, quan diuen:

"ho llegiré després", tots ho repeteixen.

Tot queda en el buit, tot és en va,

perquè de les meves mans a les seves,

i de les seves a les escombraries.

La meva poesia oblidada com s'oblida

quan vas començar a caminar.

Tard em vaig adonar que ningú llegia les meves escombraries.

Que els somriures només em mostraven simpatia per pena,

i no perquè els agradava el que els donava.

Esperaven al fet que n'anés, per riure's a la meva esquena.

Vas ser el malson més horrible,

solament és un mal somni.

Trobés millors il·lusions per al meu futur,

perquè era real que ningú volia

els meus versos ni la meva poesia.

Per a ells solament era escombraries

escrit l'any 1997