PENSAMENTS

1

Dóna'm la mà

tan fort

que el meu cos pugui sentir,

la mort

mentre em fas creure que sóc viu encara

2

Atura't.

Aquí s'acaba la història.

Amb uns segons de diferència

hem passat de tenir la bossa plena,

a tenir-la buida.

De tenir amor, a tenir rancúnia.

De tenir ganes, a perdre-les.

Quina valentia la teva

de matar-me d'una sola estocada

quan més confiança et feia.

Atura't.

Ja res em queda.

Fins i tot les llàgrimes

van decidir oblidar-te,

i marxar lluny on la por

no fos la meva guia per viure.

Atura't i pensa.

Això és el que volies?

Doncs, mira,

t'ho has servit amb safata,

en la mateixa que un dia

et vaig regalar l'ànima,

i ara em tornes les seves engrunes.

3

Amb el silenci,

m'acarones amb la mirada

en el silenci,

t'observo amb els dits,

la teva essència em captiva

en el silenci,

s'ha boreixo les teves paraules

escolto el batec de la vida

i l'emoció compartida.

4

Camino, m'aturo i inspiro.

Records entre passejades,

perduts en els perfums

dels vells temps.

I pensem en el passat,

i vivim en el present,

i creixem cap endavant,

i forment la nostra ment.

Moments viscuts,

un gra de la nostra història

de les nostres vivències

de la nostra existència

la nostra pròpia vida

que ens queda escrita

en la nostra memòria.

Quin plaer és la vida

que ens fa viure amb bondat,

però que a poc a poc ens priva

la nostra societat.

5

Sentiments viscuts

en el record

i la ràbia sostinguda,

pena, el neguit de la tristesa

i de la impotència

socórrer a l'oblit

per no reviure

els passats dolguts

que ens fan viure.