DESESPERADA

Avui ja no vull viure

avui ja no vull respirar

avui ja no vull sofrir

solament vull morir-me

estic cansada de plorar

estic farta de sofrir

ja no vull estar en aquest maleït món

em dol cada segon

que passa i res bé em passa

com em volgués morir

no vull seguir sospirant tristesa

odio tallar-me i que els meus problemes

solament se m'oblidin per un instant

odio que ningú em vulgui

odi que a ningú li importi

si em faig mal com volgués matar-me

i així no obria més dolor

com volgués que la meva vida fos diferent

com volgués ser feliç

volgués que em volguessin i que em donessin amor

no entenc per què a mi em toco sofrir

odi sofrir mentre els altres riuen

odi seguir vivint no sento ganes de riure

avui no sento ganes de viure

la meva vida està plena de dolor

odio seguir aquí sense poder ser feliç

com vull un àngel amb ales

que em porti fins al cel pel meu viure

és com quan res aquesta dolça tot amarga sap a dolor

la meva vida és com una pluja sense l'arc de sant Martí de colors

és com un cel sense sol i sense núvols

com una nit sense estels ni lluna

com una cançó sense lletres ni música

és com una flor sense pètals ni fulles

és com una paleta de gelat sense sabor i color

com una carta sense paraules i signa la meva vida

és així a la meva vida li falta amor felicitat dolçor afecti diversió

aventures amistat Però a la meva vida li sobra tristesa

depressió dolor amargor odio sagni puntades i cops en el cor

i moltes coses més odio viure en aquest maleït món

com volgués que quan jo dic que sofreixo de depressió

correguessin ànsia a mi i em consolessin però no els importa si sofreixo

com volgués que la meva mama em donés amor en lloc de renyar-me

i dir-me coses que em dolen en el cor

com volgués que em deixessin de criticar

per les coses que faig malament i les que és que per què jo haig de sofrir

com volgués que em recolzessin

però no en lloc de ser això em diuen boja i em jutgen

aquí records de dolor i felicitat que no se m'obliden

però dolen i molt m'agafen dany i no desapareixen

com volgués sortir a buscar la felicitat

però no la meva mare no em deixa sortir

odi estar tancada em causa depressió profunda

l'única cosa que em manté en peus és la música

adoro tancar-me a la meva cambra i escoltar música em fascina cantar

com volgués que la meva vida fos tan dolça com la sugre

però va haver de ser tan agra com la llimona i tan amarga

hi ha vegades que em vull morir

m'agradaria ser feliç m'agradaria no tenir problemes

m'agradaria que no hagués passat tot el que pas

però ell hi hagués no existeix m'agradaria tornar a néixer per canviar la meva vida

però no es pot, així em toco viure per desgràcia recordo

l'amarga i freda que va anar la meva infància

i record el dur de viure ara

com volgués que la meva vida fos increïble

però no és possible em conformo viure sense dolor i sense tristesa

perquè a la meva toco sofrir de tots els meus germans

perquè a mi em tub que tocar no és just

com vull morir-me perquè acabin tots els meus problemes

ja no vull viure més em dol estar aquí

vull morir no suporto estar aquí

perquè sempre que em diuen alguna cosa dolent em dol

i no puc evitar plorar

com volgués riure en lloc de plorar

com volgués no tenir cor

odio la meva maleïda vida...

l'odio amb tot el meu cor

de gens segueix seguir vivint

si res bé em passa

vull suïcidar-me per ja no sofrir

solament vull no seguir vivint

odi seguir així em dol, odi que ningú m'escolti

que els valgui el que els dics vull sortir de la meva casa

odio estar a la meva casa volgués escapar i buscar la meva felicitat

però no tinc tanta por al fet que el meu pla fracassi i sigui pitjor

vull sortir d'aquesta maleïda depressió que va amb mi

volgués la felicitat eterna volgués un milió de raons

per seguir vivint però solament obtinc milers de raons

per llevar-me la vida i molta tristesa

vull morir vull acabar amb tant dolor

com volgués que cada vegada que jo plorés

i em tallés s'acabés el dolent però solament es va per un instant

perquè vaig haver de néixer jo odio haver nascut

odi que la meva mare digui que sóc pitjor que el diable

odio seguir sofrint ja em vaig donar per vençuda

ja vaig comprendre que la vida no és com un conte de fades

la vida és com un laberint sense sortida

els segons semblen hores i els dies semblen mesos

i tot se'm fa mil anys

odio seguir vivint penso que em vull morir

però en la realitat vull ser salvada

vull un àngel amb ales

que sàpiga volar i aterrar

que sàpiga treure'm un somriure

quan jo em doni provinguda

que ompli els meus dies amb felicitat