Abril.
Un ensueño de luz en la arena,
y una gota de azul en la pisada.
Un paseo por la fina brisa,
del primer amor.
La alegría que retiene el sol y las flores,
de su perpetuo aroma.
Eres el inspirador de imposibles sensaciones.
La honda transparencia de tenerte en la alta alegría
de vencer cada día a la muerte.
Eres gota azul,
diluvio del amor justo y pleno.
Un galán delicioso,
que encadena un inabarcable aroma de alegria desbordada.
L'abril porta les flors
que guarda la primavera en el cor.
Abril es el teu còmplice de l'Amor,
la ruta de la pot, que declina
a disfressa de festa la seva agonia.
Ets abril de nou, amor,
escapa del teu ésser, tota convergència
recobrar plenitud en la teva mirada.
Juga el vent d'abril graciós i lleu
amb la de la meva finestra.
Dóna tot el sol d'abril sobre la bufona
nena que demana al sol que se l'emporti.
Inútil el sol meditarà disperses
cap a la seva llum els seus braços encantadors,
aquests braços on porten les flors
com en les branques pengen dels branquillons.
També el sol, el sol ha estimat
i com tots els que estimem,
pot portar la llum sobre el front,
però porta la mort al costat.
Et segueixo en el camí que em vas fer,
pel desert d'aquesta nit fosca.
Intento caminar fins a l'altura,
amb aquesta creu Senyor que tu em vas donar.
Ajuda'm Senyor si em veus trist.
Et segueixo encara que no veig la teva figura,
però sento el teu amor i la teva dolçor
perquè aquestes amb nosaltres la teva, vas dir.
De vegades la sendera es fa llarg,
i escabrós el camí que em porta.
Tu vas tastar també el vi amarg.
En l'oració la meva força es renova.
No em deixis caure en la letargia,
i així aconseguir l'eterna primavera.
És una època molt bella
amb una màgia veritable.
S'emboliquen de molts colors
hortes, jardins i camps.
S'entusiasmen els cors,
s'arraconen penes i plors,
i es deixen en el tinter.
Arbres, fullatges i flors
de gala es vesteixen,
amb vestits multicolors,
totes molt bé alçades.
Dolç aroma del camp,
que anima a qualsevol olfacte,
i les aus ens delecten amb el seu cant.
És tota una simfonia,
un veritable concert.
Les papallones ens dediquen
els seves més variats colors.
També l'aigua que viatja
en rius, cascades i deus.
S'escolta la seva veu callada,
en alegres notes musicals.
S'anuncien belles flors
fa olor de fresca herba del camp,
són motius especials
pels quals estimo a la primavera tant.
Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'enfonsar-me, derruir-me.
Em salva de les nits terribles,
de les hores fosques, dels dies obsolets,
dels records.
Poesia és l'impossible fet possible.
Un llibre de poesies és la tardor morta.
Els versos són les fulles negres en terres blanques.
El poeta és el médium de la Naturalesa,
que explica la seva grandesa per mitjà de paraules.
Escriu poesies, que no té la seva ànima buida.
La poesia és una palpitació de l esperit,
és el que sent l'ànima amb veu propia.
Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles de sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt.
Vull la poesia, avui, demà,
cada dia de la meva vida.
Com a símbol infinit de la paraula més bella.
