Et segueixo en el camí que em vas fer,
pel desert d'aquesta nit fosca.
Intento caminar fins a l'altura,
amb aquesta creu Senyor que tu em vas donar.
Ajuda'm Senyor si em veus trist.
Et segueixo encara que no veig la teva figura,
però sento el teu amor i la teva dolçor
perquè aquestes amb nosaltres la teva, vas dir.
De vegades la sendera es fa llarg,
i escabrós el camí que em porta.
Tu vas tastar també el vi amarg.
En l'oració la meva força es renova.
No em deixis caure en la letargia,
i així aconseguir l'eterna primavera.
Soneto fascinante de ler. Gostei muito
ResponElimina.
Saudações cordiais
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Me alegra que visites mi blog
Eliminamuchas gracias
Sentido y espiritual poema. Besos
ResponEliminaGracias por tu visita y aportacion en el blog
ResponEliminacuidate mucho