Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'enfonsar-me, derruir-me.
Em salva de les nits terribles,
de les hores fosques, dels dies obsolets,
dels records.
Poesia és l'impossible fet possible.
Un llibre de poesies és la tardor morta.
Els versos són les fulles negres en terres blanques.
El poeta és el médium de la Naturalesa,
que explica la seva grandesa per mitjà de paraules.
Escriu poesies, que no té la seva ànima buida.
La poesia és una palpitació de l esperit,
és el que sent l'ànima amb veu propia.
Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles de sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt.
Vull la poesia, avui, demà,
cada dia de la meva vida.
Com a símbol infinit de la paraula més bella.
Sin ella la vida es mucho menos vida.
ResponEliminaUn abrazo
yo sin ella no viviria
EliminaGracias por tu visita
Cuidate mucho
Necesitamos poesía en nuestra vida para afrontar el día a dia o como dices las noches terribles. Ningún adjetivo más horrendo que "prosaico" ni más bello que "poético". Qué bonito es leer en tu lengua que también es "la meua" y sobretodo leer algo tan bien escrito. Un saludo
ResponEliminaGracias por tu visita y aportacion
Eliminacuidate mucho
Muy muy bonito Anna, hermosos sentimientos. Besos y que todos los días del año sean poesía.
ResponEliminaTodos o casi todos los dias de mi vida o lleo o escrivo poesia, es mi vida mi pasion mi existir
ResponEliminacuidate mucho