No ploris per mi…
M'has donat una llar on acollir-me,
m'has proporcionat aliment
i sobretot, m'has donat el teu amor
i la teva companyia.
L'últim que voldria és aveure't sofrir per mi.
Ara que no estic amb tu, no vull veure't trista.
El meu desig és que quan pensis en mi somriguis,
doncs, així sabré que el meu record et fa feliç.
Vull que recordis els bons moments que em compartit.
Recorda les nostres mostres d'afecte,
els nostres jocs…i si alguna vegada t’he defraudat,
o em vaig portar malament, perdona'm.
I, per favor, no tiris les meves joguines,
ni el meu llit, ni les meves coses,
perquè en aquest món hi ha molts altres col·legues
que viuen en solitud, tristos, sense afecte…
molts que donarien la seva vida per compartir la teva.
No, no ho diguis, no diguis que no vols tenir més animals…
això em fa pensar que el temps que vaig estar amb tu no et vaig fer feliç.
Per favor, que la meva mort no sigui en va,
que serveixi perquè un altre tingui la sort
de poder viure i conèixer que ets meravellosa
i gaudir del teu generos l'afecte i amistat.
No estiguis trist…jo no ho estic, perquè se que guardes
un raconet especial al teu cor … Per a mi.
