El meu cor,
aquí el miro entre els meus dits
ple de ferides.
Els pensaments
¿On són?
Només hi ha cicatrius, arrugues.
On són ?, les emocions, les vivències.
On és el meu cor ?,
aquí el miro entre els meus dits,
ple de ferides.
El pobre embolicat i oprimit,
del que ho vaig voler i del que vull.
Jo veig en tu l'essència dels meus versos,
de les meves antigues innocències i secrets.
Jo veig en tu el meu museu sentimental,
al costat dels gèlids i foscos
lliris dorments del meu mal.
Hola Anna.. Certament a vegades els lliris són altius, preciosos però freds..
ResponEliminaUna abraçada..
Moltes gracies guapo esperant que estigis be
Eliminacuidad molt
Ciao Anna! Grazie!
ResponEliminaGracias por tu tiempo
Eliminacuidate mucho
Besos
El corazón no solo sufre los achaques de salud también los sentimentales.
ResponEliminaSaludos.
Gracias por tu dejar tu huella en el blog
Eliminacuidate mucho
Besos
Nice words.
ResponEliminaGracias por dejar tu aportacion en el blog
Eliminacuidate mucho
Besos
Tus letras son profundascomo heridasen el corazón. Un abrazo grande
ResponEliminaGracias por dejar tu huella en el blog
ResponEliminacuidate mucho
Besos