1 D'OCTUBRE

 

Quan l’odi enceta la pell… (Mercè Miró)

Quan l’odi enceta la pell
i la ignorància trepitja voluntats,
s’esquerda la bona fe
i cauen els lliris.

La impotència s’enlaira
fins a abastar el coratge.

La dignitat s’allibera de l’ofensa
per entrar sense trucar.

Hem triat que volem ser.
Que cadascú faci el que li toca.

 

 

1-O (Montserrat Altarriba)

Ferit d’honor, el meu estimat poble
enlaira al cel les armes de la pau,
sabres de carn clamant el dret més noble
de ser escoltats per adreçar la nau

És d’un sol cant que s’han omplert les places,
un cant de pau, de joia i dignitat,
del nostre orgull compost de tantes races
com de cultures que hem agermanat.

Tenim al cos sangtraïts de vilesa
que laceraven l’avi i el germà,…
dones sagnant amb la rialla encesa,
només per un paper dins de la mà.

Un paper blanc amb un vot que incloïa
el sentiment profund dels catalans,
aquell desig, aquella fellonia
de llibertat i amor, dels drets humans.

Per tot això plorem, rebels al setge
d’uns dictadors que ens lliguen al seu jou;
no ens recolza ningú, l’Europa heretge
ens ha ignorat la veu, i ja ha fet prou.

Salvem la Pàtria, la mare invicta,
hereus com som del seu futur florent;
ara com mai vencem el greu conflicte
proclamant Catalunya independent!

 

Haikus per la Llibertat (Jaume Huch)

La terra sagna
a cops de tanta aixada
enverinada.

D’un poble digne,
malgrat la sang vessada,
la pell no muda.

Tenim paraules
contra tanta ignomínia,
ardents i lliures.

Clamem consignes
de pau i d’esperança,
tossuda lluita.

Alcem senyeres
que romandran invictes.
Som un sol poble.