Jo estic absent però, en el fons d'aquesta absència,
hi ha l'espera de mi mateix.
I aquesta espera és una altra manera de presència,
l'espera de la meva tornada.
Jo camino en viatge donant una mica de la meva vida,
que m'han esperat molts anys.
I es van cansar d'esperar-me i es van asseure.
Jo no estic i estic.
Estic absent i estic present en estat d'espera.
Ells voldrien el meu llenguatge per expressar-se,
i jo voldria el d'ells per expressar-los.
Heus aquí l'equívoc l'atroç equívoc.
Angoixant, lamentable,
em vaig endinsant en aquestes paraules.
Vaig lligant les meves frases,
se'm van caient les carns.
I el meu esquelet es va revestint de sentiments.
M'estic fent poeta?
És dolorós i ple de tendresa.
Podria donar un crit ,però s'espantaria .
Amb la transsubstanciació, si es sere poeta,
o simple desgraciat que no sap expresar.se.
Cal guardar silenci.
Esperar en silenci,
per tenir i saber una resposta