DESTRUCCIÓ

El dimoni s'agita al meu costat sense parar.
Flota al meu voltant com aire impalpable.
Ho respiro, sento com crema el meu pulmó,
i ho omple d'un desig etern i culpable.

De vegades presa, coneixedor 
del meu amor al poema,
la forma de la més seductora dona.

Així em condueix, lluny de la mirada de Déu,
panteixant i destrossat de fatiga, al centre
de les planes del fastig, profundes i desertes.
I llança als meus ulls, plens de confusió,
brutes vestidures, ferides obertes,
i l'amaneixo sagnant de la destrucció!