ÚLTIM SOSPIR

Quan la mort arriba,

no crida,

entra sigil·losament,

com una ombra que es fon

amb l’obscuritat.

Ens espera,

pacient,

i en l'últim sospir,

ens agafa de la mà

per portar-nos allà

on no hi ha temps,

ni pressa,

només repòs.