SENSE PRESSA

El temps no avisa,

s’esmuny pels dits,

com l’aigua d’un riu

que no torna.

Caminem sense pressa,

creient en l’eternitat

fins que la mort

ens xiuxiueja al cor.

Llavors, ens adonem

que tot és fugaç,

i que la vida

és un sospir

entre dos silencis.