En el murmuri del temps que avança,
descobreixo el bategar del meu anhel,
un desig profund, un sincer estel.
He estat filla, mare, companya,
però avui escolliré ser només jo,
abraçant la calma, la vida lleugera,
sense més cadenes, sense més por.
Aniré a viatjar sense rumb, deixar-me portar,
prendre un cafè a la tarda daurada,
l'aroma a torrat, el sol a brillar,
riure amb amics, aprendre a estimar
cada instant, cada jornada.
No més exàmens, ni més pressions,
el meu temps és meu, vull gaudir,
trencant estereotips i cors,
deixo enrere allò que no vull carregar.
Que la vida segueixi, amb el seu pas constant,
quan jo marxi, no hi haurà més dolor,
només l'eco de rialles, un instant,
marcant el temps d'un amor.
Així que celebrem, amb rialles i alegria,
els moments que ens fan sentir,
doncs el que ens queda en aquesta travessia
és un regal diví: viure i riure!
I si el ocàs ens troba en la dansa,
que cada record sigui un far al mar,
perquè en cada pas, en cada confiança,
hi ha un llegat etern: l'art d'estimar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada