En un món que sovint gira massa de pressa,
hi ha veus que lluiten per no quedar en silenci.
No són menys, no són altres, són la llum
d’una realitat que ens convida a ser millors.
les mans que signen són poesies que es dibuixen a l’aire;
els ulls que no veuen descobreixen l’ànima,
i els cors que bateguen estimen sense filtres ni barreres.
Són aquestes capacitats invisibles,
que no es poden mesurar, però que transformen el món.
Un món que es fa gran quan aprèn a mirar,
quan descobreix que la bellesa neix en la diversitat.
Recordo aquell dia al parc, quan una nena cega va tocar el braç del seu amic
i, amb un somriure, li va dir: "T'ho explico tot, només has de sentir-me."
És en moments com aquest, en què els gestos diuen més que mil paraules,
on aprenem que les limitacions són només portes tancades
que nosaltres mateixos podem obrir.
Avui celebrem no només resistir, sinó avançar,
no només sobreviure, sinó brillar.
No és la diferència el que ens separa,
sinó la indiferència, que construeix murs invisibles.
Trenquem aquests murs, un gest a la vegada,
amb un somriure, una abraçada, una mà estesa.
Fem que el món sigui accessible no només per als cossos,
sinó també per als somnis.
Celebrem junts la força de ser qui som,
la riquesa de compartir camins diferents.
Incloem, abracem, escoltem.
Perquè només així, tots junts,
podrem anomenar-nos humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada