En un món que crida i s'agita,
on el dolor a vegades ens abriga,
s'alça un murmuri, suau i sincer,
No deixis que el fred et endureixi,
ni que l'ombra la teva llum ofusqui,
pues en cada llàgrima que cau,
hi ha un raig d'amor que no s'apaga.
L'amargor pot intentar robar,
la dolçor que portes en estimar,
però al teu pit, un foc ardent,
et recorda que l'amor és valent.
Si el món s'oposa, i tu decideixes,
caminar per senders que no es demanen,
sent-te orgullós, ferm i clar,
pues la teva essència és un regal rar.
Així, en la tempesta, en la calma,
mantén la tendresa sempre a l'ànima,
que encara que el món no ho comprengui,
la teva llum brilla fort
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada