VIDA

La vida,
la nostra vida,
la dolça vida, la mestra,
tan bella i tan extraordinària...

Misteri profund
pel qual un dia venim aquí
i prenem un ésser i una consciència
per ser carn i os també...

I així som,
certament som,
alguna cosa som,
en veritat som...

Després d'això i de sobte,
un dia qualsevol acaba la innocència
i som llançats de l'edèn,
sense carta d'instruccions...

Aleshores,
estimem, plorem, riem, barallem,
ens omplim de somnis o pors, ens ajuntem als altres,
ens agredim, ens cuidem, ens separem, ens estimem...

I com en un remolí infinit,
fem l'amor, fem la guerra, fem tantes coses
mentre la dansa de les hores i els segons
ens mira passar compassivament...

En això, instant per instant, obrim i tanquem els ulls
i el nostre cor batega,
per aconseguir amb cada inspiració,
la victòria davant de la mort una vegada més...

I mentrestant,
al nostre somni,
caminem a carrers infinits
o senders perduts, sense cap brúixola...

Embriagats de tanta meravella,
sentim de lluny les veus de l'eternitat,
trepitgem la terra fortament
creient que realment hi ha un aquí i un allà...

Fins que ens despertem de sobte,
confosos entre els somnis i la realitat,
com cavalcant davant d'un exèrcit infinit
d'il·lusions de fum...

Tot i que de vegades és cert que la vida riu
i tot és carnaval, colors i somriures,
l'amor ve i florim
i ho donem per fet...

Més altres dies,
la vida ens posa davant del mirall,
obligant-nos a reconèixer-nos en allò que som,
sense poder tancar els ulls...

Són els cicles
dels quals ningú s'escapa,
com el pèndol que inevitablement
ve i va...

D'aquesta manera tu i jo,
efímers i passatgers,
comencem a entendre,
que només l'amor ha valgut la pena...

I a l'entretant,
un silenci profund ens obre l'ànima,
perquè les flors del matí
puguin trobar la terra bona...